Visita a un centre socioeducatiu: 18 de novembre

Com a quarta activitat en la setmana d’activitats extraordinàries ha estat la visita del Casal d’Infants del Raval.

El Raval és un barri situat en el centre històric de Barcelona.

La missió d’aquesta associació creada en l’any 1983, és aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o de risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit.

El Casal d’Infants del Raval en el transcurs de la seva trajectòria, l’associació s’ha nat adaptant a la complexa realitat canviant. Ha deixat de prestar alguns serveis que resultaven innecessaris, per activar d’altres que donessin resposta a noves necessitats emergents i no cobertes, i als nous col•lectius de ciutadans. Fent menció d’això, cal destacar una sèrie de projectes que es fan en aquest casal ja que aquests projectes ajuden a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Els projectes educatius del Casal es poden agrupar en diferents línies d’actuació que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són:

• Suport social a Infants i famílies amb l’objectiu d’educar reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d’exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

• Suport al procés escolar que consisteix a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies.

• Integració de joves en risc on es treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per millorar el benestar dels nois/es i l’entorn comunitari. Es treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor.

• Formació i inserció social i laboral on l’objectiu d’aquest és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat i es treballa amb els joves a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció.

• Reforç de la comunitat on es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls al sector social en aquells territoris més vulnerables i es fa a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.

Per últim, cal destacar un seguit de fets d’aquest Casal ja que proporciona una atenció excel•lent a les famílies, infants i joves, defensa els drets, presents i futurs de les persones que hi treballen en la seva societat fomentant la igualtat d’oportunitats i una major justícia social; una atenció personalitzada i integral contemplant les necessitats de la persona en la seva globalitat, el benestar, la qualitat de vida i la promoció social i personal; es contempla la comunitat on viu l’individu com un focus de transformació, cooperació social i treball en xarxa; tenen un compromís de millora contínua i innovacions metodològiques; comparteixen valors, experiències i responsabilitats, i per finalitzar hi ha una gestió eficient.

Jornada de pràctiques: 17 de novembre

Com a tercera activitat d’aquesta setmana extraordinària, el meu company Carles i jo hem acompanyat una estudiant de tercer curs, en la seva jornada de pràctiques i ens ha fet una ruta per tota l’escola juntament amb la directora, ensenyant-nos totes les aules des de infantil fins a sisè de primària.

Personalment, aquesta experiència m’ha agradat moltíssim ja que he pogut estar dins d’algunes classes com ara la de música, matemàtiques i la d’anglès. Quant a les classes d’anglès una de les coses que més em va sobtar va ser que les classes eren totes en anglès, la mestra no utilitzava per res el català per comunicar-se amb els alumnes i això ho comencen a fer a partir dels quatre anys.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de les “Les Corts” on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegode Nonell. Més concretament, l’escola que he visitat està ubicada al carrer Vallespir número 198.

L’horari d’aquesta escola és el següent: pels alumnes d’educació infantil comencen a les 9:00 hores fins a les 12:30 hores (matí) i per la tarda de 15:00 hores a 16:30 hores. Pel que fa als d’educació primària comencen a les 8:30 hores del matí fins a la 13:00 hores i per la tarda van de 15:00 hores a 16:30 hores.

En aquesta escola es duen a terme tres tipus de projectes: el projecte experimental de llengües estrangeres, el projecte en tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

Finalment, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el projecte de dansa i expressió corporal que esta inclòs dins de l’horari lectiu com assignatura formativa més del procés de l’educació i això es porta a terme des de fa aproximadament 10 anys. El fet de contemplar la dansa com una matèria més m’ha servit per adonar-me que no només és una activitat que es fa per hobbies sinó que pot ajudar al desenvolupament integral i harmònic dels nens i nenes ja que hi ha un cert interès en aquesta escola fomentar el treball corporal amb música, és a dir, treballar el moviment i l’expressió corporal com a mitjans d’aprenentatge i d’evolució personal.

La directora de l’escola ens va explicar que aquesta assignatura de dansa des de la implantació de la sisena hora ha estat tractada de manera independent dins de l’horari lectiu en els cursos 2n, 4t i 6è i la resta de cursos continuen treballant aquest contingut dins de l’àrea d’educació física.

En aquestes classes se’ls hi ofereix ballar danses tradicionals i internacionals com country, aeròbic llatí, passant pel hip hop o les danses urbanes, és un fet que m’hagués agradat a mi tenir-ho a l’escola on vaig estudiar la primària ja que jo des de ben petita sento una gran passió dins d’aquest àmbit de la dansa i m’hagués servit per evolucionar a nivell d’aprenentatge com a cultura i a nivell personal.

Altres aspectes que m’han cridat l’atenció de l’escola Duran i Bas es que disposa d’un servei de menjador amb cuina pròpia. Durant l’estona del menjador poden triar entre diferents tallers i cal destacar també que l’equip de cuina prepara menjar adaptat a l’edat de cada alumne, als més petits, tallat i preparat i un grup de monitors es fa càrrec de l’organització, la vigilància i cura de l’alumnat.

D’altra banda, pels alumnes que per indicació mèdica han de rebre una alimentació especial, cada dia tindran una safata amb el seu nom preparada directament pel cuiner i si es tracta d’alguna malaltia transitòria, també hi ha diferents tipus de règims.

Entre els professors i els alumnes pel que he pogut observar hi ha un cert respecte i es porten molt bé entre ells.

Cal destacar que he pogut estar dins de dues classes de música, una amb 3r i l’altre amb 6è, ha estat una experiència increïble ja que la mestra feia les classes molt dinàmiques i estava preparant el concert de Nadal on els pares puguin anar a veure els seus fills com canten i toquen la flauta. El que més m’ha agradat d’aquesta mestra és la seva disposició davant la classe ja que és molt extrovertida, fa les classes molt divertides i els alumnes prestaven molta atenció, m’ha sorprès molt l’energia que té cosa que fa que els alumnes estiguin més implicats a la classe i s’ho passin molt bé.

Al veure el caràcter de la professora i la manera de fer les classes en un moment em va passar pel cap: “Jo seré una mestra com ella!”.

Per finalitzar aquesta jornada, cal dir que he fet la meva reflexió i crec que aquesta carrera que he escollit, és la meva vocació encara que molts cops abans de realitzar aquesta pràctica estava una mica confosa per por de que finalment per diverses raons no m’agradés, però això, m’ha fet adonar-me que no hi ha satisfacció més gran que poder ajudar a un nen per dur a terme el seu aprenentatge complet.

Per concloure, vull agrair la amabilitat que ha tingut la directora, l’alumna de tercer any i el professorat amb el meu company Carles i jo.

L'Aquàrium: 16 de novembre

El dilluns, dia 16 de novembre, un cop acabades les dues conferències “Fer de mestre” i “Cibernàrium”, vaig anar amb les meves companyes Lorena, Maria i Eva a l’Aquàrium de Barcelona com a centre d’interès públic ja que disposa de serveis educatius i de projectes que utilitzen per als nens i nenes.

L’Aquàrium va ser inaugurat el 8 de setembre de 1995 i es constitueix per el conjunt de 35 aquaris, 11.000 exemplars de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, sis milions de litre d’aigua i un immens Oceanaris.

Un dels fets que m’ha fet escollir la visita a l‘Aquàrium ha estat fer memòria de la meva infància, va ser un dels llocs que més em va impactar i sorprendre en aquells temps perquè era la primera vegada que veia els animals marins com ara els taurons ja que sempre els veia per la televisió, per documentals i m’intrigava el fet de veure’ls com serien en realitat.

En la visita a l’Aquàrium hi vam poder veure diferents activitats educatives per a cada cicle: infantil, primària i secundària que tenen els objectius d’apropar l’alumnat al món submarí, en especial a la mar Mediterrània, sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la prevenció del medi marí i també es proposa ser un suport per al professorat oferint l’Aquàrium com a recurs de treball complet, divertit i interessant.

També cal destacar que totes aquestes activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Pels alumnes d’educació infantil s’intenta treballar amb els peixos, colors, formes, sensacions, sons, emocions i es poden fer menció d’una sèrie d’activitats pedagògiques com ara:

• Visita lliure.
• Visita guiada.

• Aqua.

• TIC.

• Viatge al país de Marmarà.

Quant a l’educació primària ofereix les mateixes activitats i els mateixos propòsits encara que en aquest àmbit s’afegeix una altra activitat que són les “Aules de tallers” que tenen l’objectiu de donar a conèixer amb més profunditat certs aspectes de la biologia marina amb tres aules equipades amb suport multimèdia i material per a la realització d’experiències i la manipulació d’animals.

En educació secundària, la visita a l’Aquàrium té la finalitat de fer una immersió a les profunditats marines i així gaudir d’una manera diferent i descobrir el món de la vida en el mar. En aquest àmbit segueixen havent les visites lliures, les visites guiades i les aules de tallers però hi ha dues activitats diferents que són: la visita a la zona tècnica que té com a objectius conèixer la importància dels processos de filtració de l’aigua per tal d’assegurar una bona qualitat ambiental als organismes que hi viuen, observar la zona de filtració de l’aigua i la sala de quarantena on es té cura dels animals de l’Aquàrium i fer prendre consciència de les tasques de manteniment i alimentació que es realitzen per assegurar el benestar dels animals marins que hi viuen. La segona activitat és que l’Aquàrium ofereix un curs per tot l’alumnat de batxillerat interessat a fer el treball de recerca relacionat amb la temàtica marina, en especial la Mediterrània. Aquest curs que té una durada de tres mesos consta de: tres sessions d’assessorament amb un biòleg o una biòloga del Departament d’Ensenyament, dues sessions de consulta del material bibliogràfic, revistes, vídeos, etc... i sis visites a l’Aquàrium per poder recollir dades d’observació.

A més, en la nostra visita a l’Aquàrium ens han fet menció que l’any 2010, és l’any Internacional de la Biodiversitat amb el qual volen conscienciar als nens i nenes des de ben petits que facin visita a aquesta entitat per la importància que té la conservació del medi marí i coneixe’l més a fons.

Un cop feta aquesta visita a l’Aquàrium un dels fets que m’ha cridat més l’atenció és el fet de poder augmentar la curiositat dels alumnes més petits incitant-los a pintar un dels animals del fons marí que més els hi agrada i que els hi agradaria veure i així, enriquir l’aprenentatge del nen.

Un altra dels aspectes interessants i importants és que els dimecres laborables del curs escolar és el “Dia del professorat” a l’Aquàrium on durant aquest dia i amb reserva prèvia, el professorat té l’entrada lliure i se’ls hi ensenyaran les instal•lacions mentre se’ls hi expliquen in situ les propostes pedagògiques.

Per finalitzar, una de les coses que més curiositat i que veig que és molt positiu és que a totes les peixeres hi ha el nom i la foto de cada peix o animal marí que es troba allà i això facilita la comprensió i l’aprenentatge d’altres animals que potser mai els hauríem sentit mencionar i així, podem fomentar els nostres propis coneixements amb informació que desconeixíem sobre animals marins.

Per concloure, m’agradaria que les escoles visitessin més sovint aquestes instal•lacions ja que pot resultar molt beneficiós per als alumnes ja que si a l’aula treballen el tema del fons marí crec que és la millor manera de poder resoldre dubtes que els hi hagin quedat pendents i a més, fent-ho d’una manera més agradable, motivadora i divertida mitjançant les diferents activitats que proposa l’Aquàrium de Barcelona.

Conferència "La web 2.0 i l'educació al Cibernàrium": 16 de novembre

En primer lloc, faré una petita introducció del què és el Cibernàrium, després explicaré l’objectiu que es proposa, el model formatiu i sobre els dos programes d’activitats que tracta.

El Cibernàrium és un centre d’alfabetització i capacitat digital en el qual es dur a terme la formació i la divulgació de les noves tecnologies com ara Internet.

D’altra banda, l’objectiu d’aquest és posar a l’abast a totes les persones l’accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les. També cal destacar que el seu model formatiu són unes càpsules o tallers de curta durada (1-4 hores). Quant els dos programes d’activitats cal dir que un és el que s’anomena “inicia’t en Internet” que s’ensenya a saber utilitzar l’ordinador practicar l’ús dels navegadors i l’altre programa és el de “ creix amb Internet” i d’aquest cal dir que va dirigit a persones que dominen una mica més les eines de les noves tecnologies.

En segon lloc, cal mencionar que els nens són els elements importants i imprescindibles en l’educació i per tant, un fet important és la transcendència de l’educació en els àmbits dels mitjans de comunicació, Internet...

També ha estat un aspecte important el test que ens han realitzat sobre la web 2.0 i que constava de 94 preguntes en les quals havies de contestar si o no (sí en el cas que et sonessin els programes que esmentaven), això m’ha fet adonar que no t’has de posar límits alhora de conèixer coses noves ja que l’ús de les noves tecnologies és molt extens ja que hi ha molts programes. M’agradaria fer menció d’alguns que m’han cridat l’atenció:

Tot i així, per mitjà d’un PowerPoint ens han fet com una mena de cronologia de les escoles que anava de l’escola filosòfica a l’escola “reservada” i l’avanç, aquest ha estat degut a un procés tecnològic ja que han hagut uns canvis històrics com ara a nivell cultural, social i psicològic.

També cal destacar una sèrie de característiques que té la web 2.0: és una web que confia en els usuaris, potencia les experiències dels usuaris rics, permet jugar, és una web on el comportament del usuari no esta predeterminada, el software millora a través del seu ús, barreja alguns drets reservats i està en beta eterna. Com bé s’ha dit: “Es la web de la gente”.
D’altra banda, la web 2.0 ens obliga aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure de diferents maneres, gestionar grans quantitats de continguts i sobretot, innovar ja que hem de ser capaços de descobrir coses noves.

Per concloure segons la meva opinió o des de el meu punt de vista hauríem de tenir presents certes coses quan els toqui entrar a una escola, com ara: les escoles ja no estaran aïllades sinó que estaran en reds; es treballaran projectes conjunts; no es podrà aprendre tot perquè hi haurà molta informació i nosaltres com a mestres haurem d’aprendre a seleccionar-la i per últim, s’utilitzarà un llenguatge audiovisual i s’intentarà trencar el mur d’aula-classe.

Conferència "Fer de mestre": 16 de novembre

Per començar, cal dir que l’Eulàlia Bosch és professora de filosofia i que alguns dels llibres que ha escrit són els següents: Plaer de mirar, educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.També s’han de destacar tres aspectes que la defineixen: el seu constant diàleg tant en àmbits familiars, societat...; el seu constant interès sobre l’ EDUCACIÓ i per últim, la proximitat que ella manté amb la filosofia, de nens i adults ja que sempre li agrada estar en contacte amb aquests vincles com bé s’ha dit en la conferència.

Tot i això, com bé ha dit l’Eulàlia Bosch el nom d’aquesta conferència “Fer de mestre” dóna la sensació de ser un títol d’una sèrie de conferències però a ella se li va ocórrer aquest pel simple fet que la gent al veure aquest títol digués que significava per a la gent ser mestre.

Un cop introduït tot una mica, cal dir que l’objectiu d’aquesta conferència ha estat l’explicació de fer de mestre en una ciutat, en aquest cas Barcelona i que quan parlem de fer de mestre hauríem de pensar que no treballem amb nens sinó amb nens que creixen.

Una altra puntualització important de la xerrada que m’ha cridat l’atenció ha estat quan l’Eulàlia ha dit: ” Quan parlem de nens estrangers són nens que acaben d’aterrar aquí i es podria dir que acaben de néixer ja que per a ells és un començar de nou”. Aquesta frase m’ha fet recordar el llibre “Va de mestres” ja que una de les meves idees destacades anava sobre aquest tema, però cal destacar que a les escoles, l’estrangeria no està en els nens que vénen de Marroc o de qualsevol altre lloc de fora sinó que esta en tots els nens que tenim davant, ja que, són infants que estan creixent i per tant, són nens que de mica en mica van assimilant i aprenent coses noves.

Encara que vist d’una altra manera, com bé ha dit aquesta professora de filosofia: “Tots fem de mestres de tots, no només es fa de mestre com a professió” ja que l’aprendre a moure’t per una ciutat ho aprens per la gent que ens l’ensenya i per tant, la complexitat de la ciutat és la manera més simple de fer que un nen creixi.

D’altra banda, al ser aquest any, l’any Cerdà ens ha mostrat la web, i aquí deixo l’enllaç. En aquesta pàgina hi ha una sèrie de mapes on les escoles surten representades per un quadrat blau i ha estat una novetat ja que anteriorment, aquests mapes només estaven plens d’edificis i no hi havia cap nom d’escola, es fan diferents projectes.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat la metàfora que li ha posat a la relació entre l’escola i ciutat: les vaques pel simple fet de sortir a buscar l’aliment i després tornar cap a casa amb els familiars i compartir aquest aliment referent a nosaltres, és a dir, en relació amb l’escola, els aliments del nostre coneixement estan fora i s’ha de sortir a buscar i per tant, conèixer els recursos que té la ciutat i tornar a l’escola per resoldre dubtes o preguntar, totes les curiositats que es troben els nens ja que els nens són curiosos per necessitat i els mestres hem de treballar sobre aquesta curiositat i no se’ls hi pot negar, amb la finalitat de que els nens es facin forts davant dels problemes i no intentar estalviar-los.

Per concloure i fent una reflexió amb l’últim que he esmentat al exposar-se les arts els mestres pot acabar sucumbint dels nostres encants i no només les arts ens serveixen per fer de mestres sinó a ser mestres, per tant, “fer de mestre és fer d’acomodador dels nens” frase dita literalment de l’Eulàlia Bosch en aquesta conferència.