miércoles, 28 de octubre de 2009

·Anàlisi d'un anunci·




1.- Explicar-ne la història que ens transmet.

La història que ens transmet aquest anunci reflecteix la influència que poden tenir els pares i els adults, ja sigui “positiva o negativa”, en l’educació dels menors.
Els nens imiten tot el que fan els seus pares: imiten com fumen, com llencen escombraries al terra, com es criden quan es relacionen entre ells, els maltractaments... i per aquesta raó, el fet de visualitzar aquest tipus d’actituds farà que aquests petits quan siguin adults, repeteixin les mateixes accions d’aquests.


2.- Anàlisi dels aspectes formals.

Quant als decorats cal dir que les escenes es desenvolupen en un entorn molt quotidià com al carrer, al metro, a la pròpia casa... plasmant diferents indrets totalment usuals en el nostre dia a dia.

Fent menció a les perspectives de les imatges, cal dir que, quan es reflecteixen les escenes de més agressivitat la càmera ens presenta un primer pla enfocant les imatges de tal manera que ens mostra amb més precisió l’agressivitat d’alguns personatges.

Potser sorprèn la música quant a la calidesa ja que donades les imatges hauria de ser una música més estrident. D’altra banda, també trobem que en algunes escenes al mateix temps que sona la música alguns dels personatges parlen de manera alterada.


3.- Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten.

Quant als personatges caldria diferenciar els adults, dels menors. Respecte els adults s’ha de destacar una imatge de persones agressives, amb hàbits molt negatius, sense pautes de conducta recomanables, amb mal caràcter potser per problemes laborals o econòmics, models molt nefastos per a qualsevol infant. Quant als menors destaca la seva feblesa i la seva fidelitat a imitar el rol dels adults com a un model a seguir.


4.- Anàlisi del discurs verbal.

Quant al discurs verbal, ens transmet una reflexió sobre el contingut de l’anunci i la seva influència aconsellant-nos així mateix, de quina manera hem d’actuar per evitar que els infants assoleixin aquestes conductes negatives tal com ho fa l’eslògan: “Make your influence positive”.


5.- Valoració personal de l’anunci.

Aquestes vivències són molt freqüents en l’actualitat i com a conseqüència a les escoles hi ha alumnes que poden tenir reaccions conductuals molt negatives amb difícil correcció ja que són actituds molt assolides perquè les han viscudes molt profundament. Per això, ens hem d’implicar en aconseguir que les famílies siguin un model el més positiu possible per el benestar de la societat del futur que seran els infants d’avui.

lunes, 26 de octubre de 2009

COED -23 d'Octubre-

Aquesta setmana només hem pogut realitzar una sessió de Comunicació oral, escrita i digital en la qual la Lluïsa Cirera ens va llegir un poema anomenat Paletes de Miquel Martí i Pol. També hem pogut veure un fragment sencer sobre la Lliga de Debat Universitari per tenir una certa referència a l’hora de crear el nostre propi debat en grup el dia que ens toqui fer-ho.

Tot seguit, hem pogut aclarir alguns dubtes sobre totes les activitats que hem de realitzar un cop presentat els resums sobre el llibre “Com parlar bé en públic?” (data de lliurament aquest divendres); algunes de les activitats estan relacionades amb l’activitat de “Qui ets tu?”, a l’aula haurem d’explicar tot el procés seguit per arribar a la descripció que he fet de la meva companya Lorena; més tard, haurem de recitar un poema, llegendes o un conte (no infantil), escollit per nosaltres davant de tota la classe d’autor reconegut , a més, haurem de fer una autovaloració, l’haurem de registrar i penjar-ho al bloc.

Si fem una reflexió sobre el que hem fet aquest divendres a classe podem concloure dient que hem fet un repàs sobre totes les activitats que hem de realitzar en aquest semestre. D’altra banda, el fet que la Lluïsa Cirera llegeixi un poema a classe penso que ho fa per incitar-nos a llegir-ne i perquè també és una manera de practicar davant d’un públic i a més, el vídeo sobre el Debat Universitari m’ha servit com a referència per al dia que em toqui fer-ho saber posar-ho en pràctica ja que només ho sabem a nivell teòric i ara amb el vídeo tinc les idees més clares per poder posar-ho en pràctica.

Seminari 23 d'Octubre

Què hem fet avui al seminari? Avui, divendres, en principi hem tornat a fer l’exposició educativa però aquest com els hi ha tocat a les meves companyes de seminari Alba i Helena, aquesta setmana la noticia destacada per elles ha estat sobre l’ús de la maleta viatgera i l’augment de la utilització d’aquesta en les escoles. Un cop acabada l’exposició ha sorgit un debat en el qual s’ha comentat l’intent d’augmentar la lectura a les escoles i ha estat molt graciós perquè algunes de les meves companyes han explicat vivències que havien tingut a la seva infància relacionat amb aquest tema.

A continuació, hem entregat el treball sobre el llibre “Va de Mestres” i a partir d’aquí el Xavier Àvila ens ha demanat la nostre valoració del llibre de si ens havia agradat o no i el per què. La meva opinió ha estat que és un llibre de lectura fàcil ja que els capítols són molt curts i utilitza un vocabulari molt proper al nostre i el fet de l’ús d’alguns exemples en diferents situacions ens facilita la comprensió de la lectura.

Per finalitzar, desprès d’haver omplert un qüestionari de manera anònima per saber sobre el que ens hem basat alhora d’escollir la universitat en que estem estudiant, és a dir, quines són les raons per les quals hem triat la nostra universitat i per últim, amb el nostre tutor de seminari hem acordat que per cada classe de seminari amb un ordre establert, començarem amb un acudit o endevinalla.

Mapa conceptual

martes, 20 de octubre de 2009

·Reflexió sobre els meus millors mestres·

Què entenem per “millors mestres”? Normalment, quan som petits i encara no som conscients de molts aspectes importants a l’hora d’adquirir coneixements, solem pensar que el millor professor és aquell que ens fa una classe dinàmica amb jocs divertits i taxem com a mal professor aquell que és exigent amb nosaltres perquè no ens agrada que ens estiguin cada dos per tres insistint amb una mateixa cosa, però... qui diu que aquesta exigència no sigui bona? Aquesta exigència és la que més tard ens crearà una dinàmica de treball que desprès ens serà útil a mida que ens anem fent grans ja que ens ensenyarà a ser responsables de la nostra feina i saber com fer-la de manera correcta.

Per tant, jo em referiré alhora de parlar dels meus millors mestres a aquells amb els que he après més a causa de la seva exigència i no pas els mestres amb els quals m’ho he passat bé fent una classe ja que el més segur es que la finalitat d’adquirir conceptes nous no haurà estat tant bona perquè la classe te l’hauràs pres amb menys serietat.

Primerament, començaré amb una mestra de primer de primària de la qual tinc un gran record ja que cada cop que fèiem la feina bé, ens donava un regalet (caramels, pins, carícies, petons...) i era molt dolça, quan vam canviar de curs tots ploràvem perquè no volíem deixar-la. En segon lloc, he de fer menció de una professora de secundària que era molt estricta i sempre ens posava molts exercicis de química però per aquesta raó, vaig aprendre molt amb ella i també vaig agafar molt bon hàbit a l’hora de treballar perquè ens exigia molt. A més, també he de dir que a nivell personal ha estat una gran amiga perquè m’ha ajudat sempre quan ho he necessitat.

lunes, 19 de octubre de 2009

·Seminari!·

Aquesta setmana en el seminari hem realitzat diferents activitats: el dimecres, vam llegir alguns dels nostres records de la infància penjats al blog i havíem d’extreure els sentiments de la nena o nen que narrava la seva vivència (alegria, tristesa, angoixa...) i també en la situació escolar en què es tractava, és a dir, el lloc on es donava el fet esmentat, va ser una activitat molt entretinguda i divertida el fet de saber els records que més ens havien quedat a la ment de la nostra infantesa i així, poc a poc anar coneixent-los millor.

D’altra banda, en la sessió del divendres, hi va haver la exposició de la Lorena i meva sobre les notícies d’actualitat en l’àmbit de l’educació, on el debat que es va crear desprès d’haver explicat les dues notícies va ser molt interessant perquè hi havia diferents punts de vista.

I per últim, el Xavier Avila en la sessió passada ens va donar un article que es titulava: “Aprendiendo a aprender” de Mayte Rius publicat el dia 23 de Maig del 2009 a La Vanguardia, tractava sobre el fet que no tothom aprenem al mateix ritme i que cadascú té la seva metodologia o tècnica alhora d’estudiar. També ens vam adonar que cada un de nosaltres a l’hora de resumir subratllàvem de diferent manera però tot i així, arribàvem a la mateixa conclusió i enteníem el mateix, és a dir, el concepte o el que ens vol dir cada paràgraf ho entenem tots per igual.

Abans d’acabar la classe, com una de les notícies explicades per la Lorena i per mi es referia a que es vol modificar el calendari escola avançant una setmana el curs i traslladar una setmana de vacances al febrer; tots ens vam posar d’acord per buscar el calendari escolar i les festes d’algunes comunitats autònomes per arreu d’Europa per a la propera sessió.

·COED (semana passada)·

Aquesta setmana només hem pogut realitzar una classe de l’assignatura comunicació oral, escrita i digital. Això ha estat degut al pont de la Pilar però tot i així, hem pogut gaudir i aprofundir en alguns aspectes de l’assignatura. En aquesta sessió, la professora em va tornar els apunts recollits en la sessió anterior i com era d’esperar, un cop entregats ens va fer un comentari de com els havia vist en general i ens va comentar que calia prendre exemples de tots els conceptes realitzats a classe perquè així ens seria més fàcil entendre-ho a l’hora d’estudiar. Un cop fet i dit tot això, vam continuar amb el guió que ens va donar la professora sobre l’expressió oral i escrita, el qual ja hem acabat.

Si reflexionem sobre tot el que hem realitzat aquests dies de classe, concretament dos, podem dir que tant l’expressió oral com l’escrita tenen la mateixa importància i hem de saber-les aplicar correctament ja que dintre d’uns anys serem nosaltres el model a seguir pels nostres alumnes i hauran d’assolir un bon aprenentatge encara que arribar a conèixer a la perfecció la llengua és un gran repte. En aquesta classe, si que podem fer l’esforç de parlar-la i escriure-la de la millor manera possible.

Finalment, per aprofundir en aquesta sessió trobem la importància de saber dominar un llengua ja que si aquesta no és bé apresa molt rarament podràs dur a terme en un futur una classe correctament on els teus alumnes obtinguin un bon aprenentatge.

·Primeres classes de COED·

Les primeres classes de COED han estat molt entretingudes ja que les diferents sessions han estat molt variades: en una de les sessions vam fer un examen de català per saber el nostre nivell, consistia en fer un test de cinquanta preguntes, un dictat i una redacció sobre un record de la nostra infància. D’altra banda, la següent sessió,la Lluïsa Cirera ens va fer una explicació que englobava tots els treballs que havíem de realitzar durant tot aquest semestre, com han de ser i els dies d’entrega.

Un punt important és la reflexió que hem fet d’aquestes sessions sobre el nivell de català del grup-classe ja que totes les notes han estat bastant baixes a nivell general i penso que pot ser com a conseqüència d’haver estat el primer examen a la facultat perquè si en teoria es suposa que venim del batxillerat hauríem de tenir com a base el nivell C i és molt sorprenent el resultat d’aquesta prova. Respecte a la sessió que la Lluïsa Cirera ens va fer menció de tots els treballs ben explicats (estructura, dies de lliurement, sobre què es tractaven...), ens va servir de molta ajuda per poder-nos distribuir bé el temps i no arribar al punt d’estressar-nos a l’últim moment ja que no només tenim aquesta matèria i així, poder entregar-ho tot correctament en el dia datat.

Per concloure, si aprofundim en aquestes sessions, trobarem que se li dóna molta importància a la llengua catalana a les aules pel fet que en un futur donarem classe i hem de saber dominar a la perfecció aquesta llengua ja que els nostres futurs alumnes ens tindran a nosaltres com a referència.

Sessió 4: Gestió de la informació i TIC

lunes, 5 de octubre de 2009

·La complexitat de la vida·

" La vida que vivim
és molt complexa,
a vegades és alegre,
a vegades és trista.
Ens omple de felicitat,
ens omple d'alegries,
ens omple de tristors,
ens omple de mals dies.
Et diran que tinguis fe,
et diran que siguis viva,
et diran que visquis bé,
que siguis sempre optimista.
Potser et semblarà que no,
que viure això ja no arriba
que viure tal situació...
ja no és possible a la vida.
Quan sembli que tot es negre
quan l'esperança se't gira,
no miris mai cap enrera,
mira endavant i camina.
No oblidis que el teu voltant
al teu costat dia a dia,
comptaràs sempre amb algú...
que t'estimarà a la vida.
Pensa que al teu caminar
potser trobaràs un dia
que pugui sortir un gran sol
que t'alegrarà la vida."
Aquest és el poema amb el que una nena de tretze anys, vivia una gran emoció perquè tots els seus companys i professors, l'aplaudien en el gran teatre de "la Passió d'Olesa de Montserrat", per ser guanyadora del primer premi del concurs de Sant Jordi de la seva localitat.
Això per a ella era un gran repte, una vivència emotiva, alegre i a la vegada trista, carregada d'alegries i angoixes, carregada de satisfaccions i patiments, emocions contraposades difícils d'assumir per a qualsevol ésser humà i molt menys, si es tracta de la infantesa.
Aquest poema exposava una crua realitat, expressava la gran tragèdia de la seva autora, la protagonista d'aquell poema acabava de perdre per a sempre els seus pares. Aquell teatre amb tots els espectadors drets, aplaudint i cridant emocionats, van fer viure aquella nena un dels dies més inoblidables de la seva vida!

·Distorció de veu·

Text:

Un dia, l'Ariel va pujar a la superfície on va veure un vaixell immens i en aquest, un jove ben plantat, el príncep Èric. De sobte, es dencadenà una terrible tempesta i el vaixell va naufragar. L'Èric va caure a l'aigua, i l'Ariel el va salvar.

En contemplar-lo, s'enamorà profundament i va cantar per a ell. L'Èric, estabornit, va quedar impressionat de tan bonica veu, però quan es va despertar no va poder veure ningú.

Efectes:

Efecte eco com si estigués en un estadi i amplificacions.

domingo, 4 de octubre de 2009

·Seminari!·

En la sessió del dimecres, en el meu seminari vam parlar sobre la llengua anglesa i el nivell que cal tenir, és a dir, més o menys el nivell del "First" per a poder seguir bé l'any que ve en l'assignatura d'anglès.
Un altre tema que vam tractar va ser sobre les notícies d'actualitat relacionades amb l'educació com per exemple, la benvinguda dels ordinadors portàtils a les aules, les pissarres digitals... Encara que també vam tenir un minidebat on algunes de les persones deien que estaven a favor i altres això dels ordinadors ho veien com un inconvenient ja que molts vam coincidir en el fet de que l'ordinador al tenir corrector doncs veus els fallos que tens i alhora no t'hi fixes on has fallat sinò que simplement ho corretgeixes perquè el corrector t'ho marca, per tant, podria ser negatiu per a l'ortografia.
Aleshores, el Xavier ens va encomenar fer una redacció sobre les pors o emocions que vam tenir a l'hora de començar la universitat.
Per concloure, el divendres a la segona sessió de seminari vam llegir totes les redaccions que havíem fet dimecres i el mestre ens va fer corregir les faltes ortogràfiques o d'expressió dels nostres companys cosa que em va servir de molta ajuda per saber dels meus error i aprendre dels errors dels altres.