· Síntesi GITIC·

La creació i manteniment del meu bloc de treball ha estat una experiència molt positiva i profitosa, a més d’haver estat una experiència absolutament nova, m’ha motivat moltíssim i he après molt donat que he pogut reflexionar sobre el dia a dia i plasmar-ho al bloc desprès d’haver madurat molt més las meves sessions a l’aula, he pogut ser crítica i especialment m’ha agradat el poder aprofundir en allò que he considerat d’interès motivant-me a buscar uns arguments vàlids i raonables.

D’altra banda, ha estat molt interessant poder compartir els meus punts de vista amb els meus companys i haver pogut interaccionar amb ells a través del bloc, però com aspecte negatiu potser caldria protegir d’alguna manera la intimitat del bloc amb algun tipus de clau amb l’objectiu de que no fos tan accessible a tothom.

Personalment, penso que ha estat una experiència innovadora, original, motivadora, i sobretot, molt profitosa... Gràcies!

Fent un recordatori de totes les sessions d’aquesta assignatura de GITIC de les dues intervencions que per a mi han estat les més significatives una d’elles és la que vam haver de fer un vídeo, ja que va ser una activitat en la qual després de tot el temps dedicat per fer-lo ens va quedar prou bé per tant, el resultat va ser molt satisfactori.

D’altra banda, l’altra intervenció que per a mi ha tingut un gran pes ha estat la de l’anàlisi d’un anunci perquè mai hagués pensat que darrere d’un anunci pogués haver tants missatges que et fessin pensar o fer veure, realment, com és la societat d’avui en dia en la qual ens toca viure.

·Noticia interessant·

Aquesta noticia tracta sobre la implantació de les TIC a l’aula i com els alumnes estan més motivats, receptius i participatius a la classe i d’aquesta manera presten més atenció i creen els seus propis coneixements amb aquesta dinàmica, per tant, afavoreix al seu aprenentatge.

D’altra banda cal dir que es diu que la jornada davant l’ordinador serà de vuit hores, per tant es perdrà l’hàbit d’escriure, hi haurà menys atenció cap al professor/a, massa autonomia pels alumnes, poca formació pels docents entre d’altres.

Però s’ha de dir que no és així ja que La jornada davant de l'ordinador no són pas vuit hores ja que en la jornada escolar també es llegeix i s'incentiva a l’escriptura mitjançant una intranet on el centre escull quins continguts digitals relacionats amb els temes que s’estan donant a classe o només deixant-los visitar portals de caire educatiu on el mestre obté l’atenció dels alumnes ja que es el guia en les eines digitals.

D’aquesta manera aquest fet serà una realitat que tots els docents seran usuaris digitals i en cas de que no ho siguin s'han creat cursos per adaptar-los curricularment.

També m’agradaria mostrar diferents punts de vista, com veuen els pares aquesta implantació de les TIC i els mateixos alumnes. Quant als pares val a dir que alguns rebutgen la subvenció dels ordinadors perquè pensen que aquests diners s’haurien d’invertir en ajuts de llibres i d’altres, recolzen la idea perquè consideren que vivim en un món on les noves tecnologies són prioritàries i en quant als alumnes, aquests estan a favor d’aquest canvi ja que a mes del llibre en suport digital, tenen un camp ben obert de possibilitats on resoldre dubtes de tota mena i rebre més informació, així com anar més enllà en les qüestions que particularment els semblin més interessants, a més de canviar la dinàmica sovint avorrida de les classes convencionals, per unes més motivadora amb l’ús dels ordinadors com hem vist a l’inici d’aquesta exposició els alumnes que han gaudit dels ordinadors han augmentat les notes, així doncs, els ordinadors per als alumnes són positius.

Per finalitzar, he de dir que jo estic a favor de l’ús de les noves tecnologies a l’aula perquè penso que faciliten l’autonomia de l’alumne i l’introdueixen en un món modern que basa la gran part de les seves feines en aquestes noves tecnologies.

· COED: 14 i 18 de desembre·

DESCRIPCIÓ:

En aquestes sessions del dilluns i divendres d’aquesta setmana en l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital pel que fa al dilluns vam tornar a realitzar les presentacions sobre el territori, de les parelles que tocaven i el divendres vam fer la última sessió de recitacions sobre poemes, rondalles, llegendes o contes i després es va realitzar l’últim debat d’aquest semestre que tractava sobre la religió a les escoles i com a tot debat hi havia un equip que estava a favor format per Rafael Moya, Pau Nin, Laura Navarro, Oscar Garcia i Beatriz González i un altre equip que anava en contra compost per el Martí Villegas, Sergio Ramírez, Crisitina Valena, Adrià Martí i Angel Caloca però també cal destacar com a presentador del debat al Toni Ruíz.

D’altra banda, en aquesta sessió també es van poder realitzar totes aquelles activitats que per diferents raons alguns dels meus company de classe, no van poder fer-les en el dia que s’havien de fer com ha estat la activitat de : “Qui ets tu?”.

REFLEXIÓ:

Reflexionant en aquesta sessió i fent un recordatori de les altres, tot això m’ha aportat que alhora de fer avaluacions als altres companys i fins i tot, la meva pròpia autoavaluació prendre coneixement de deixar enrere les meves pors i els mals hàbits que a vegades tens a causa que ningú abans te’ls hagi corregit i com poder millorar la meva expressió oral, mirada, veu, ja que jo acostumo a tenir un to de veu baixet i he d’intentar pujar-lo per molt difícil i complicat que se’m faci i sobretot també, saber mantenir una postura adient davant d’un públic ja que nosaltres com a futurs mestres, haurem de tenir una bona predisposició davant de la classe. Quant als debats al fer-ho de diferents temes relacionats amb l’àmbit educatiu actual, això m’ha transmès altres punts de vista per veure les coses, anar-me’n de la classe i posar-me a pensar sobre els debats realitzats i sobretot, m’han aportat nous coneixements.

APROFUNDIMENT:

Quant a l’ensenyament de les diverses religions a les aules trobo que podria ser molt encertat, donat que això podria ser enriquidor ja que l’alumnat podria aprofundir en cada una d’elles i tindrien l’opció de ser crítics o no i lliurement fer una tria o manifestar el seu rebuig una vegada coneguts els trets fonamentals i la coherència de cada una d’elles.

·Seminari: 16 i 18 de desembre·

En aquestes dues últimes sessions de seminari, hem realitzat les últimes presentacions sobre diferents notícies relacionades amb l’àmbit educatiu que han estat les següents: en primer lloc, el dimecres dos companys meus de seminari van fer una notícia anomenada: “ Les creus en les escoles italianes, un tema que genera polèmica” amb aquesta notícia explicada per la Sara Garcia i el Marc Pérez es van centrar en les escoles públiques i també van enfocar el tema segons la repercussió que ha tingut en altres països com ara Polònia i Espanya. Respecte a les creus a les escoles públiques penso, que si a les aules existeixen alumnes amb religions diverses o que no practiquin cap religió, crec que no es correcte que hi hagi la representació d’un símbol que recordi una religió determinada per tant, el meu parer és que no hi hauria d’haver creus que simbolitzessin una religió concreta.

Un cop acabada aquesta presentació seguidament l’Oscar Valverde i el Pere Mussol van realitzar una altra notícia anomenada “A clase hasta los 18, quieras o no” i un dels fets que em va semblar interessant en aquesta presentació, va ser la comparació que van fer amb altres notícies de diferents diaris que venien a dir el mateix però pel que fa a aquesta notícia, no la comparteixo perquè per a que els alumnes estiguin motivats i puguin assolir un aprenentatge hauran d’anar a classe estimulats i amb ganes, i tot allò que pugui ser una obligació mai arribarà a ser positiu i no ajudarà a que puguin assolir els objectius que es pretenen.

Després d’això vam estar parlant sobre la visita que en el meu cas va ser l’aquàrium amb la Lorena en la setmana d’activitats extraordinàries on cada un dels meus companys de seminari van explicar la seva experiència, les raons per les quals l’havien escollit i com va anar per aquella entitat, com bé he dit la meva visita va ser a l’aquàrium i aquí us deixo l’enllaç a l’entrada que vaig fer en el seu dia explicant on havia anat, el perquè havia escollit l’Aquàrium i no un altre lloc, les activitats educatives que proporciona aquest, les curiositats i la meva reflexió.

D’altra banda, en la sessió de divendres com en aquestes últimes sessions, en principi vam començar amb les notícies sobre l’educació, i la primera va estar realitzada pel Carles Costa i el Esteve Clop amb la notícia “ Educación confirma que propondrá cambiar el calendario escolar del curso próximo”. Aquesta notícia potser mal rebuda tant pels pares com pels docents, ja que, si no es preveu qui atendrà l’alumnat la setmana de vacances de febrer, es pot produir un bon caos en aquelles famílies que tinguin complicacions alhora de deixar els seus fills amb algú i molts docents, tampoc estan d’acord perquè el fet d’eliminar la jornada intensiva del juny pot implicar molts problemes de malestar, donades les altes temperatures a les que es pot arribar a les aules en les tardes del mes de juny.

Més tard, la Núria i la Mar van explicar la seva notícia que era “ Dos mil familias optan por formar a sus hijos a casa” des de el meu punt de vista, aquesta notícia tampoc la comparteixo perquè crec que un factor fonamental per a que els nens i nenes puguin arribar a aconseguir una formació integral, necessiten de la relació amb els companys de les seves característiques i edat. D’aquesta manera, l’aprenentatge a l’escola és més enriquidor perquè el rebran de diferents docents amb diferents especialitats i viuran a les aules una diversitat que a casa no poden trobar.

Per finalitzar i per celebrar l’últim dia de seminari vam fer l’amic invisible i després un pica pica amb tot tipus de menjar.

·Seminari: 9 i 11 de desembre·

Aquesta setmana, el dimecres en la sessió de seminari vam començar amb la presentació d’una notícia feta per la meva companya Lorena i jo que tractava sobre la implantació dels ordinadors portàtils a l’aula, vam triar aquesta notícia perquè crec que és un dels fets més actuals en el àmbit escolar ja que moltes escoles a primària ja han començat a utilitzar-ne i com és un tema que ens crida l’atenció per veure si el rendiment i la concentració de l’alumnat a l’aula és més bona i informant-nos, vam arribar a la conclusió que el fet de fer una classe amb aquests ordinadors portàtils els nens van més motivats, estan més receptius i més participatius a la classe com bé deia la nostre notícia, també vam voler enfocar aquesta notícia des de diferents punts de vista, és a dir, com pensen els professors sobre aquesta nova inserció de les TIC a l’aula i com és d’esperar hi ha mestres que estaran a favor i d’altres en contra d’aquest fet, com pensen també els pares ja que hi ha que rebutgen la subvenció dels ordinadors a l’aula perquè pensen que aquests s’haurien d’invertir en ajuts de llibres i d’altres, recolzen la idea perquè consideren que vivim en un món on les noves tecnologies són prioritàries. Sobretot, vam voler donar el punt de vista de l’alumne ja que és el factor més important perquè és qui utilitza aquests ordinadors portàtils i com era d’esperar aquests estan a favor d’aquest canvi ja que a mes del llibre en suport digital, tenen un camp ben obert de possibilitats on resoldre dubtes de tota mena i rebre més informació, i a més, es canvia la dinàmica de la classe per una de més motivadora i això proporciona potser un augment dels seus rendiments, així doncs, els ordinadors per als alumnes són positius.

M’agradaria també donar la meva opinió sobre aquesta notícia ja que estic a favor sobre l’ús de les noves tecnologies a l’aula, perquè penso, que faciliten l’autonomia de l’alumne i l’introdueixen en un món modern que basa la gran part de les seves feines en aquestes noves tecnologies.

Després, les meves companyes de seminari Helena i Alba van fer la presentació d’una altra notícia.

Un cop acabada aquesta activitat, vam haver d’entregar el treball de “l’elogi de la feblesa” per Alexandre Jollien que tracta sobre un jove que té paràlisi cerebral i per aquesta situació, té molts problemes en la integració amb els altres ja que com bé diu ell no és normal a causa de les seves carències de no poder escriure, llegir i parlar correctament... parla sobre la seva experiència en un centre i que el que li ajudava a seguir endavant eren els forts vincles que es creaven amb els seus companys ja que per a ell l’amistat és un dels factor més importants i rellevants en aquesta obra. Per aquesta raó, el nostre tutor de seminari ens va fer una redacció la qual tractava d’escriure “què és per a tu un amic” i aquí us deixo l’enllaç on jo explico què és per a mi un amic i l’amistat que mirant-ho així només té cinc lletres: ROCÍO.

D’altra banda, en la sessió de divendres vam tornar a fer l’exposició d’una notícia on aquest cop els hi va tocar a les meves companyes Anna i Norma, van exposar la notícia anomenada “La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso” extreta del diari “El País” el dia 2 de desembre d’aquest any.

Aquesta notícia tracta sobre la nova alternativa al Batxillerat i el cicle de formació professional recollit en la Llei d’economia sostenible, està pensat per a els joves que no aconsegueixen la ESO i només s’haurà de realitzar un any de Batxillerat a més, els titulars de la FP podran començar una carrera universitària sense fer la selectivitat i reflexionant, crec que accedir a la universitat mitjançant la via d’estudiar un any de Batxillerat després d’haver fet la FP de grau mitjà, el meu parer és insuficient i implicarà que cada vegada els alumnes de secundària accedeixin a la universitat a nivells més baixos, per tant, penso que aquesta alternativa no és adient i crec que caldria replantejar-la.

A més, ha estat molt bé perquè han fet una comparació amb altres diaris en els quals parlaven del mateix per veure com anava canviant la notícia.

Per últim, hem anat a veure una conferència sobre l’últim llibre que ens hem hagut de llegir pel seminari, en aquesta conferència era el protagonista Alexandre Jollien un jove francès, i que a causa del seu problema els amics que l’acompanyen el van traduint ja que és una miqueta dificultós entendre’l a causa de la seva discapacitat, aquest noi per a mi és un gran exemple de superació. En aquesta entrevista Alexandre dóna molta importància a la integració ja que l’educació no ha d’excloure a ningú i com bé ha dit ell en la conferència és millor tenir “un cap ben fet que no un cap ben ple” pel simple fet de que quan tens una discapacitat tot és una lluita permanent com aprendre a escriure... i a vegades aquesta lluita pots arribar a pensar que realment és inútil ja que en aquest cas és molt important la motivació i el saber motivar.

Aquest noi el van fer viure amb una situació de benestar i crec que realment no s’ha de quedar amb aquesta ideologia de sentir-se bé sinó que com bé diu ell, cada dia s’ha d’anar exigint més i això, es pot aconseguir gràcies a la força de voluntat i amb esforç.

A més, en tot el seu progrés, el paper més important ha estat el recolzament de la seva família ja que els seus pares li han donat una confiança absoluta mentre que quan tots els educadors estaven en contra de que estudiés filosofia, els seus pares van fer tot perquè ell pogués entrar a la facultat.

Amb aquesta conferència d’Alexandre Jollien es va finalitzar la sessió de divendres del seminari.

·Webquest·

La Webquest escollida ha estat: L'aigua.

1. Descripció

2. Valoració


Descripció:

Aquest projecte va dirigit a tots els alumnes de primària i als mestres que vulguin dur a terme aquesta guia didàctica.
Els objectius d’aquest treball són: reflexionar sobre quines són les maneres en que se’ns pot presentar l’aigua, descobrir el perquè de la gran quantitat d’aigua en mars i oceans, i sobretot adonar-nos sobre les coses interessantíssimes sobre l'aigua i els usos que en podem fer en la nostra societat.

Amb aquest treball també es vol aconseguir : fer un buidat de resultats obtinguts i la posterior reflexió, elaborar gràfics que expressin els resultats obtinguts, confeccionar llistes amb mesures mediambientals que afavoreixin una cultura sostenible de l'aigua i deixar portes obertes de cara a posteriors treballs que puguin sorgir de les reflexions prèvies.

Aquest projecte està dividit en varis apartats: l'observació del cicle de l'aigua, quina quantitat d'aigua hi ha al món, preguntes possibles per a l'enquesta, demanar a l'ajuntament del poble que us faciliti unes dades respecte el consum d'aigua,i per últim, fer un buidat de la informació obtinguda que els sembli més rellevant i muntar una presentació amb el Power Point.


Valoració:

Sobre el projecte telemàtic opinem que si ja el fet d’elaborar un projecte sobre qualsevol tema, és clar que deu ser motivador per a l’alumnat pel fet de partir de l’ interès de la gran majoria d’ells i així mateix, ser ells els protagonistes d’aconseguir i aportar la informació corresponent, arribant a satisfer les seves curiositats i de pas, aprendre un munt de continguts que desconeixien, si a més totes aquestes inquietuds i vivències les comparteixen amb companys d’altres escoles amb els que poden intercanviar totes aquestes experiències, segur que deu ser del tot motivador.

D’altra banda, fins i tot poden arribar a consensuar trobades en alguna sortida comú que els pugui engrescar pel fet d’haver compartit un projecte telemàtic d’aquest tipus que a ben segur, els pot enriquir moltíssim intercanviant aquestes experiències i per suposat, fent nous amics.

·Projecte telemàtic·

Projecte telemàtic escollit: El pas a la secundària.

1. Descripció

2. Valoració

Descripció:

Aquest projecte va dirigit als alumnes dels darrers cursos de primària que hagin de passar a la secundària. Aquest treball ha tingut la col·laboració de el tutor/a del grup de 6è, amb la direcció de l'escola i Serveis Socials de la zona (URBAN), treballa amb els nens/es de 6è a partir d'activitats que es desenvolupen tant a dins de l'horari lectiu com fora d' ell.

D’altra banda, els objectius d’aquest projecte són: apropar als alumnes encara més als recursos dels que disposa els seu entorn i alhora preparar-los i motivar-los per el seu pas a l' IES.

Aquest projecte de treball està dividit en quatre apartats teòrics: Què és?, Com va sorgir la idea?, Perfil de l'Educador/a i el Context del treball. No obstant, també trobem altres apartats que ens expliquen la programació o objectius del treball i la temporalització de les activitats de l’educador, és a dir, les activitats que s’han dut a terme cada trimestre. Aquestes activitats trimestrals estan exposades des de tres perspectives: les passes que s’han seguit, les activitats que s’han realitzat al grup classe, i les relacions establertes amb l’ IES (escoles i institut). Per últim, trobem les conclusions finals com a cloenda.


Valoració:

El projecte telemàtic que hem explicat és molt complet, ja que no només basa els seus continguts en la teoria, sinó que també realitza un seguiment sobre les activitats que es van realitzant al llarg dels tres trimestres del curs. Pel que fa al tema, també trobem que es un gran incentiu per als alumnes que hagin de realitzar el projecte, ja que tracta sobre una de les majors inquietuds que tenen els alumnes de sisè: anar a d’institut. Per tant, es tracta d’un treball que serveix tan en l’àmbit educatiu de l’ infant com en el personal. Pel que fa a l’escola, ajuda a l’alumne a organitzar i tractar la informació, així que esdevé un procés d’aprenentatge, i pel que fa a l’àmbit personal de l’alumna l’ajuda a afrontar les seves pors i prejudicis.

·COED: 30 de novembre i 4 de desembre·

DEFINICIÓ:

La sessió de Comunicació oral, escrita i digital s’ha tornat a iniciar amb les recitacions de les quinze persones que havien de exposar els seus poemes o contes davant de la resta de la classe.
Un cop finalitzada aquesta part de les recitacions hem començat amb els debats, en aquesta sessió participaven dos grups de debats.

El primer grup al fer el debat , ens han parlat sobre l’allargament de l’educació obligatòria fins als divuit anys i el segon grup que estava format per mi i per les altres nou companyes. El meu equip estava a favor sobre les TIC a l’aula, concretament amb la implantació dels ordinadors portàtils a l’aula i l’altre equip estava en contra.

Un cop acabada aquesta activitat hem finalitzat la classe de Comunicació oral, escrita i digital.

REFLEXIÓ:

Si fem una reflexió de les classes que estem realitzant fent recitacions i debats, això ens pot aportar una millor seguretat alhora d’afrontar-te davant dels alumnes ja que crec que la finalitat d’aquesta assignatura és arribar a mantenir un bon diàleg davant de nens i fins i tot, quan ens haguem de relacionar amb altres professors ja que dominar l’idioma es fonamental per un futur mestre.

D’altra banda, reflexionant sobre el meu grup de debat crec que ha estat un debat prou ben realitzat ja que ens hem informat molt per poder tenir prous argumentacions per rebatre a l’altre equip contrari al qual li ha sortit molt bé.

APROFUNDIMENT:

Aprofundint més en aquesta sessió m’agradaria parlar més sobre les TIC a l’aula ja que és un fet ara s’està posant en marxa i és molt important que quan nosaltres acabem la carrera, sapiguem fer un bon ús d’aquestes noves tecnologies i saber-les afrontar sense cap por, ja que l’alumnat treballa d’una manera més autònoma i el fet de treballar amb els ordinadors portàtils i pissarres digitals a classe, fa que es motivin; la classe sigui més dinàmica i d’aquesta manera, això pugui afavorir el seu rendiment obtenint una millor concentració davant d’aquests.

·SEMINARI: 2 i 4 de desembre·

En la darrera sessió de seminari vam parlar sobre el que faríem l’últim dia de seminari ja que el semestre que ve canviarem de tutor i potser també de companys. Desprès de escoltar diverses propostes, vam escollir una en la qual vam quedar per a fer un amic invisible i un pica pica on cada un dels membres del seminari s’encarregués de portar una cosa diferent per menjar.

Un cop posats tots d’acord en el que faríem en aquest últim dia de seminari, vam començar a parlar sobre la presa d’apunts, tenint com a referència els que vam prendre en les dues conferències de la setmana d’activitats extraordinàries que una va ser realitzada per l’Eulàlia Bosch i l’altra, vam anar de visita al Cibernàrium.

Amb aquests apunts el que va fer el nostre tutor va ser fotografiar-los i els va exposar al projector per a que tots els companys de seminari els poguessis veure i d’aquesta manera poder comparar les diferents maneres de prendre apunts.

Vaig poder observar hi havia apunts més esquemàtics, que el seu avantatge és que són més visuals i requereixen menys de temps alhora de prendre’ls però també podem trobar inconvenients ja que en aquest només s’apunta la idea principal i potser desprès no saps com relacionar-ho o com explicar-ho per falta de contingut, en canvi, també hem pogut observar apunts més conceptuals on s’expliquen més les idees preses durant una conferència i t’ajuden o et faciliten el fet de entendre més la idea al donar-te més detalls.

Personalment, crec que un cop extretes aquestes diferències entre les diferents maneres de prendre apunts, també trobo important el fet de estar en una conferència prenent apunts i no prendre només les paraules textuals que en diu l’orador sinó que haurien de ser capaç de destacar les idees principals o el que més repeteix l’orador per saber que allò es important i a partir d’aquí poder extreure la teva pròpia reflexió i opinió. També he de dir que jo sóc partidària dels apunts més esquemàtics perquè em facilita el fet d’obtenir les idees més destacades de l’explicació que m’estan donant i se’m queden les coses més clares però amb això no vull dir que no m’agradin els apunts conceptuals.

A més, el nostre tutor de seminari ens ha ensenyat alguns mètodes més per dur a terme una millor presa d’apunts com ara el mètode de les 6R.

·Què és un amic?·

Què entenc jo per amic?

Per a mi un amic és aquell que a vegades et desconcerta, és qui no et diu sempre el que vols sentir, fins i tot, moltes vegades pots arribar a pensar que no t’escolta... però el fet d’estimar-te i saber que t’estima, això implica el fet de no poder-te dir sempre sí a les que tu voldries que fossin aprovacions.

Per a mi un amic és aquell qui també t’acompanya sent-li igual el lloc no hi vagis, puc anar a tot arreu o no anar enlloc però és igual, amb ell tots els llocs són macos només pel fet de tenir la seva presència al teu costat, això ja et recolza , et treu un somriure per petit que sigui.

Un amic també és aquell que no passa amb tu únicament els bons moments, sinó que també està en els mals moments, és aquell que amb una simple mirada ja sap com estàs i si et preocupa alguna cosa, és qui t’escolta, t’acompanya, t’observa, t’estima, t’aprecia, et fa somriure, amb el que confies, amb el que plores...

Comptar amb un amic també és amb qui de mica en mica aprens a valorar les petites coses en aquest món tan gran.

Un amic mai et dirà “no” quan necessitis parlar amb ell, si necessites sortir a passejar pel simple fet d’ estar agobiada per algun tema en especial, és aquell que riurà quan calgui, amb tu i també plorarà per tu. De vegades, també amb qui t’enfades per petites coses, però a l’instant, oblides aquesta petita rabieta pel simple fet de ser el teu amic.

L’amic també s’equivoca com a persona que és però sempre has de tenir present que en tot moment el que et dirà és el millor consell que ell desitja per tu.

D’altra banda, per a mi un amic no és aquell qui et retreu les coses, sinó que te les explica perquè les entenguis, és aquell qui té paciència davant de qualsevol conflicte o problema per fer-te recapacitar per si el que estàs fent és correcte o no.

Per concloure, he de dir que a vegades les coses que valen realment la pena, costen una mica com és alhora mantenir una amistat, ja que no és fàcil poder trobar una persona amb qui passar tots aquests moments, però per sort jo ho he pogut aconseguir!

Per a mi ella és inqüestionable!

·Visita a un centre educatiu escolar·

→Nom de l’escola visitada:

La escola que vaig anar a visitar s’anomena “El Puig”.

→ Situació del centre:

L’escola “El Puig” d’Esparraguera està ubicada al centre del casc urbà.

→ Context social:

El context social d’aquesta escola és de classe mitjana-baixa.

→ Projecte educatiu:

Per començar, cal dir que l’escola “El Puig” és una cooperativa d'ensenyament formada per tots els pares i mares, tutors i/o representants legals dels alumnes que hi reben educació.

• La idea d’escola que té aquesta cooperativa va lligada fonamentalment a valorar la importància del triangle cooperatiu Infant-Família-Professorat per esdevenir un espai d'acollida, interactiu, on el benestar de les persones pugui comptar com un dels seus objectius importants i quan es parlar de benestar és el benestar global: físic, emocional, social, intel•lectual...
És una escola en la que li donen molta importància al valor de permetre una interacció amb el món que sigui font de descobriment, d'acció i de millora com a resposta a la necessitat cultural adaptativa de les persones.

• Un dels aspectes importants que cal fer menció dins d’aquest àmbit escolar és que la idea humanista de la cultura, juntament amb la teoria constructivista de l'aprenentatge són els principals fonaments del seu projecte, en constant evolució.

• La idea que tenen de l’infant és que ha de ser un infant capaç, en constant evolució, global, únic i singular, social, creatiu i pel que aprendre ha de ser una necessitat i una font de creixement personal.

• També és reconeix en la persona el dret a la diversitat, amb la que l'escola ha de saber acollir, integrant-la en la comunitat d'aprenentatge no només amb respecte, sinó com a un valor d'aportació personal de cadascú.

• Aquesta escola no es pot construir a base de la simple transmissió de coneixements ja que estem en una societat canviant, amb grans avenços tecnològics, de les comunicacions, de la cultura.

• Dins l’àmbit familiar en aquesta escola compte molt amb la participació de les famílies en l’educació dels nens, ja que, amb això s’intenta ajudar a l'assoliment del seu paper primordial com a educadors, que podria quedar minvat degut als canvis socials i laborals dels pares i mares.

• Dins de l’àmbit de la societat al fet d’anar construint amb els alumnes una idea d'escola catalana, cooperativa, democràtica, participativa i plural els hi transmeten un referent de societat que els dóna eines per participar en una societat que pot ser millor.

• La idea que tenen sobre la paraula coneixement es concreta especialment mitjançant el treball per projectes i amb l'organització de la classe en forma de comunitat de recerca.


• Per finalitzar, la idea que tenen del mestre va lligada al mediador que acompanya, ajuda, interpreta, reflexiona, escolta, dialoga, comparteix, provoca, conté, interactua... Es mostra serè, creatiu, proper...Incorpora la investigació com a part de la seva feina per reflexionar i millorar professionalment.

El diàleg entre els professionals de l'escola és fonamental per donar coherència al projecte educatiu, compartint-lo també amb les famílies.

• Uns altres aspectes ha destacar sobre el projecte educatiu són:

- Són 25 nens per classe.
- Només hi ha una línea.
- Els professors no són els qui acompanyen els alumnes a les excursions sinó que són els pares.
- Totes les classes tenen un nom, no s’anomenen per nivells: 1r, 2n, 3r, 4t..., i són:

○ Educació Infantil: classe dels cargols (2 anys), classe dels peixos (3 anys), classe dels conills (4 anys), classe de la lluna (5 anys).

○ Educació Primària: classe de l’arc de l’arc de St. Martí (1r.), classe del sol (2n.), classe del dimoni (3r.), classe del gegant (4t.), classe del bruixot (5è.) i classe del vampir (6è.).

→Metodologia d’aquest centre:

• No es fan servir llibres sinó que treballen sempre per projectes.

• Tenen dos racons: el de la biblioteca i el de la botiga on els nens de cicle inicial aprenen a donar canvi en la classe de matemàtiques.

• Cada classe treball per blocs que estan dins de la pàgina web de l’escola.

• No hi ha exàmens i si en posen algun són en els cursos de 5è i 6è perquè es vagin habituant alhora de començar l’E.S.O.

→ Relació amb la família o participació dels pares i mares:

Des dels seus inicis l'Escola s'ha caracteritzat per a la implicació dels pares i mares de la Cooperativa en els aspectes més importants per tirar endavant un projecte pedagògic innovador dins del món de l'ensenyament, motivador pels mestres i professors i engrescador pels pares i mares que hi van creure ja fa més de trenta anys i pels que hi confiem actualment.

La implicació moral, el suport social, l'aportació econòmica i l'esforç físic, varen ser les característiques més destacades dels pares i mares en els primers anys de vida de l'escola cooperativa.

La consolidació del projecte, l'assoliment progressiu de les fites estructurals, l'estabilització econòmica i l'establiment d'una metodologia de la gestió, han dosificat, i en certa mesura racionalitzat, l'esforç personal i col•lectiu dels socis/es.

En el context social, l'evolució de la societat actual, potser excessivament dinàmica i canviant, dificulta el manteniment d'una entitat com aquesta que voldrien participativa, i per corregir una tendència que relega els pares i mares al mer paper de gestors o simplement a donar suport ecòmic a la continuïtat del projecte, hem fet un pas endavant per revitalitzar la seva funció de coeducadors, amb la creació dels DINAMITZADORS.

Els Dinamitzadors són els portaveus/delegats de la resta de pares i mares de cada curs respectiu. A cada classe n'hi ha un mínim de dos.

El seu paper no es limita a fer de mers transmissors de les inquietuds dels cooperativistes, sinó a canalitzar-les adequadament segons el tema que es tracti per poder donar-hi resposta.

→ Relació amb aspectes tractats als mòduls acadèmics:

Dins de l’àmbit de psicologia, els model que he pogut destacar són el model sistèmic ja que hi ha una relació amplia entre les famílies i l’equip docent per tal d’assegurar una coherència en el funcionament del sistema educatiu i també pel simple fet de si el mestre observa un canvi negatiu en l’alumne, com per exemple, agressivitat, manca de puntualitat, falta d’assistència, entre altres... el mestre ràpidament es posarà en contacte amb la família per solucionar el problema i poder aconseguir un equilibri entre sistemes (sistema familiar-sistema educatiu); també cal destacar el model ecologista ja que aquesta escola s’implica molt en el entorn que envolta al nen i la seva incidència en el desenvolupament de la conducta. Segons aquesta teoria ecològica cada individu és afectat per les interaccions d’aquest conjunt de sistemes: el microsistema representaria la família, el mesosistema el fet de la coordinació dels pares amb els mestres per educar al seu fill, l’exosistema que serien els medis de comunicació, el barri o la localitat i per últim, el macrosistema que està configurat pels valors culturals i polítics de la societat.

Dins de l’àmbit de pedagogia, cal destacar el fet de que aquesta escola treballi per projectes de treball, portant a terme, per tant, una línea d’escola basada fonamentalment en la pedagogia constructivista relacionant-se per tant, amb la metodologia de Kilpatrick pel fet de partir dels interessos dels nens i com és sabut en els projectes els alumnes trien majoritàriament el tema a estudiar partint dels seus interessos.. També es relaciona amb Freinet degut a que els projectes són treballs en equip, on cada alumne, aporta la informació que es capaç de trobar relacionada amb el tema.

Cal fer menció que aquesta escola també treballa per racons tant a infantil com a cicle inicial de primària relacionant-se per tant, amb la pedagogia de la Montessori que fomenta el treball per racons.

Finalment, dins de l’àmbit de societat, família i escola cal dir que en aquesta escola no hi ha alumnes immigrants encara que si que hi ha algun alumne d’altres països però són nens i nenes adoptats per famílies de classe mitjana i per una altra banda, cal fer menció que la tasca dels pares també consisteix a trobar les eines més adequades que permetin establir una relació entre els pares/mares de cada curs i/o etapa, que potenciï la convivència i l'intercanvi de parers i opinions amb l'objectiu final de crear un estat de debat permanent que vinculi la participació dels pares i mares en el projecte educatiu de l'Escola, generant - com a resultat de la seva responsabilitat de coeducadors - les aportacions necessàries que permetin, colze a colze amb els claustres docents, mantenir actualitzat i permanentment renovat el projecte educatiu.

→ Valoració personal:

Quant a la valoració de la visita a aquesta escola he de dir que m’ha agradat molt, crec que no és el model d’escola habitual que podem trobar amb normalitat donat que el fet de ser una cooperativa de pares compleix una sèrie de requisits econòmic i social que permeten un alumnat selectiu i uns recursos materials i personals que optimitzen els objectius de l’ensenyament-aprenentatge per tant, penso que aquest tipus d’escola ens pot ajudar a aprendre qüestions metodològiques que ens puguin anar bé però cal tenir en compte que no és fàcil trobar-se escoles públiques que s’assemblin a aquesta.

·Sessió 10 de GITIC·

En la conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador es formulen una sèrie de metàfores creades per Charles Crook que són molt útils per ajudar-nos a aprendre com la tecnologia ens pot ensenyar el paper que ha de fer l’ordinador davant de diferents situacions. Aquestes metàfores són:

• Metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

L’interès que es troba en aquesta metàfora és la capacitat que té un ordinador per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l’alumne ja que vindria a ser la seqüència següent: L’iniciador que incita als alumnes al funcionament de programes informàtics que faria referència al docent, la resposta que li dóna l’alumne i l’avaluador que seria el mestre.

La creació de programes a l’ordinador com a tutor el que es pretén és la individualització de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes. Per aquesta raó, en aquesta metàfora es pot trobar la pàgina web: http://clic.xtec.cat on es pot trobar activitats que poden a prova els coneixements del nen.

• Metàfora de la construcció:l’ordinador com a alumne

En aquest cas és l’alumne qui controla l’ordinador o màquina i això permet que l’alumne construeixi idees noves a partir d’explorar. En aquesta metàfora podríem dir que l’alumne és actiu ja que és ell qui ensenya a l’ordinador donant una sèrie d’instruccions, per tant, en aquest cas tindríem el programa Winlogo ja que és l’alumne qui ha de donar instruccions per a que la tortuga faci el recorregut que l’alumne vol.

• Metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

L’usuari en aquesta metàfora pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat com és el cas del programa Crayon Pysics i aquí el grau de llibertat és més limitat. Per tant, la simulació fomenta la reflexió i l’acció però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes de relació social.

• Metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

L’ús de l’ordinador com a eina ens permet obtenir noves possibilitats expressives amb això vull dir que l’ordinador actua coma un amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar... per tant, es pot dir que l’ordinador com a eina ens allibera de les tasques més rutinàries per tal que ens centrem en aspectes més reflexius, constructius i creatius.

Un exemple seria “el dictat” que és un exercici que pot ser molt útil pels alumnes perquè s’ajuden entre ells a marcar els errors i d’aquesta manera aprenen a corregir-los entre ells i explicar-ho.

· CRÒNICA PERIODÍSTICA ·

El dia 27 de novembre, tots els meus companys de seminari i jo vam anar a veure el concert de Santa Cecília que va tenir una durada de dues hores.

En arribar, els alumnes de segon i tercer any ens van cantar una obre de John Peig dirigit per Miquel Rojo d’una durada d’1:33 minuts, aquesta obre era una obra en silenci, un cop acabada aquesta cançó, va sortir a l’escenari tota la Coral de Blanquerna on primer van fer un escalfament de la veu amb una petita coreografia i tot, després van cantar dues cançons més, al finalitzar aquestes dues van fer una salutació a tot el públic que estava allà present.

Després ens van fer participar a l’auditori amb cinc cançons i van separar al públic en dos grups un era l’A i l’altre el B. El grup A cantava la melodia principal i el grup B feia la segona veu amb les mateixes cançons, aquestes eren: la sardana de l’avellana, el gegant del pi, sol, solet, peu polidor i els putxinel•lis. Aquesta cantata ha estat dirigida per dues alumnes de 3r any que anaven mostrant uns papers on en cada paper hi havia un número que s’identificava amb aquetes cinc cançons, una de les noies estava ubicada en el bàndol del grup A i l’altra en el del grup B, anaven canviant de paper i per tant, de número també perquè nosaltres cantéssim la cançó que tocava o que es relacionava amb aquell número.

Un cop acabat això, els presentadors d’aquest concert van demanar la participació d’ algú de primer grau per a que baixes a l’escenari a cantar i va sortir una noia que va cantar la cançó de “Hero” de la Mariah Carey.

Més tard, els estudiants de segon grau van cantar les següents cançons: “Can buy the river”(només ho cantaven noies) i desprès van cantar una altre cançó juntament amb els nois.
Seguidament, l’alumna Núria Santa Eugenia (cantant) i el Toni Parello (que tocava la guitarra acústica) alumnes de segon de grau, van cantar la cançó de “More than words”. Després un altre grup de segon va cantar i tocar la cançó de “True her eyes”.

Els alumnes de tercer any van fer un seguit de cançons que van ser les següents: “No dudaria” de Rosario Flores, “Amigos para siempre” de Los Manolos, "Ain't no mountain high enough" de Marvin Gaye i Tammi Terrell i “The day” de David’s day. Un cop acabat aquest recita’l de cançons, amb tots els instruments, van tocar una cançó que s’anomena “Dansa del Renaixement” dirigida per la presentadora d’aquest concert de Santa Cecília.

Tots els alumnes de segon i tercer any amb tots els instruments, van tocar i interpretar la cançó de “Liver tango”.

Per finalitzar, la última cançó que es va realitzar va ser una cançó de Micheal Jackson anomenada “Heal the world” que la van cantar tots els alumnes de segon i tercer any amb la participació de la mestra d’expressió corporal o ball contemporani que va realitzar una coreografia junt amb una bola del món.

Seminari: 25 i 27 de novembre

Dimecres, en la sessió de seminari, primer de tot, el nostre tutor ens va preguntar si volíem aportar alguna cosa sobre si estàvem en desacord amb alguns aspectes com ara: si teníem algun problema o dubtes en el funcionament d’alguna assignatura i si volíem canviar alguna cosa sobre del que s’està plantejant de canviar de grups, els meus companys de seminari i jo vam fer menció sobre el “no” de canviar de grups A i B ja que nosaltres ens sentim molt còmodes i agust amb el nostre grup i si ho canvien seria com un tornar a començar. També hem estat parlant sobre alguns dubtes que teníem en relació a l’assignatura de Gestió de la informació i TIC (GITIC). Tot això, s’ha degut a que per la tarda es reunien tots els tutors de seminari i s’ho havien de parlar.

D’altra banda, hem estat explicant la nostra experiència viscuda el dia que vam anar de visita una escola com a acompanyants d’un alumne de 3r curs i he pogut veure que han hagut opinions de tota mena, com en el cas de l’Anna i la Norma que estaven molt disgustades ja que al arribar a l’escola ningú les esperava i va ser tot un “caos” ja que el tracte que van tenir cap a elles no va ser el més correcte encara que van poder dur a terme l’objectiu d’aquesta activitat extraordinària. Quan ens van explicar això, el meu company Carles i jo ens vam veure una mica identificats pel fet que l’escola que vam visitar “Duran i Bas” de Barcelona tampoc sabien res de la nostre visita però vam tenir la gran sort de que la directora, molt amable, ens va ensenyar tota l’escola aula per aula i instal•lacions per instal•lacions junt amb la nostra companya de 3r curs, ens van passar moltes anècdotes i les quals hem explicat a seminari; les altres visites dels meus companys de seminari han estat molt positives també.

Per finalitzar, ahir divendres com a activitat de seminari vam anar a veure el concert de Santa Cecilia en el qual m’ho vaig passar molt bé ja que les actuacions estaven molt bé escollides, un dels fets que més em va impactar va ser el moment que va baixar una noia que estudia 1r de grau i va començar a cantar la cançó de Mariah Carey, “Hero” ja que per a mi aquesta cançó va significar molt en una època de la meva vida. L’activitat que ens ha manat el nostre tutor de seminari sobre aquest concert, és fer una crònica periodística, és a dir, una descripció detallada dels “pormenores” i alternatives d’un fet.

·SITEPAL·

sitepal

View more presentations or Upload your own.

COED: 23 i 27 de novembre

DESCRIPCIÓ:

El dilluns en la sessió de comunicació oral, escrita i digital vam exposar els grups que ens hi tocava el treball del “territori”, el meu treball que em va tocar exposar tractava sobre les “Coves de Salnitre” de Collbató, unes coves ubicades a l’interior de la muntanya de Montserrat cada cova o sala han anat prenent formes que recorden a diferents monuments, objectes o animals d’on han agafat el nom els diversos indrets d’aquesta de la mateixa. Aquesta activitat l’ he fet amb el meu company Toni Ruíz Gotzens ja que els dos vivim en el mateix poble i això ens ha facilitat molt la feina. També en el meu grup hi han hagut d’altres exposicions molt interessants.

D’altra banda, ahir divendres vam seguir amb les recitacions de poemes, contes o rondalles. Aquesta setmana m’ha tocat a mi recitar el poema de Miquel Martí i Pol que s’anomena “Hivern”. També cal dir que s’ha fet l’activitat del debat i en comptes de fer un debat com hauria de ser cada divendres, s’han fet dos ja que la setmana passada un dels grups que els hi tocava per raons de temps no ho va poder fer.

Els dos debats d’aquesta setmana s’anomenen: “Debat educatiu” on un del bàndols estava a favor de l’educació tradicional i estava format per l’Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sonia Pèrez i l’altre bàndol defensava l’educació actul i estava format per l’Helena San José, Joana Freixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla i Carlota Montaner. L’altre debat anava sobre “l’autoritat a l’aula” i estava compost per un grup a favor pel fet que l’alumne ha de veure al mestre com qui només li mana els deures, aquest bàndol estava compost per: la Mònica De Haro, Sara Olmo, Mònica Gutierrez, Cristian Cubillo i Albert Guix, mentre que l’altre bàndol estava en contra i es basava en que el mestre ha de ser una persona respectable, que aprengui de l’alumne i no només d’ell i aquest estava format per: Laura Millán, Sara Garcia, Paula Antonell, Ailén Magali Marino i Maria Pérez.

REFLEXIÓ:

Si fem una reflexió de totes aquestes activitats que s’han realitzat aquesta setmana, en primer lloc, la primera activitat del “territori” a mi m’ha servit per conèixer millor algunes cultures i llocs dels pobles dels meus companys de classe i així poder saber més sobre algunes festes o tradicions que hi ha, per exemple en llocs com ara: les festes de maig de Badalona, Menorca...que són llocs que no he visitat mai i ara per curiositat potser visitaré alguns d’aquests territoris en un futur.

D’altra banda, en haver-me tocat fer la recitació del poema m’ha servit per anar traient-me poc a poc aquesta por i inseguretat que tinc alhora de posar-me davant de tota la gent i d’aquesta manera controlar els meus nervis ja que vaig veient que de mica en mica se’m van traient tots aquests temors pel fet d’haver-me d’enfrontar cada dos per tres al públic ja que de cada treball hem de fer una exposició oral i això, en un futur ens serà molt útil per l’únic fet que estarem tant acostumats a parlar davant de la gent, que aquestes pors que tenia al principi hauran marxat per complet i quan em toqui posar-me davant de nens i nenes ens serà més fàcil.

Per últim, fent una reflexió sobre els debats primerament, del debat sobre “Debat educatiu” m’ha fet adonar-me que l’educació d’abans tenia la finalitat només de transmetre coneixements i que l’objectiu només era que el nen aprengués, els horaris els feien sota la convenció del mestre, en canvi, l’educació actual volen que els alumnes siguin capaços d’aprofundir en els temes o aspectes tractats a l’aula, el mestre vol que l’alumne experimenti per ell sol i que s’expressi sense tenir la guia d’un llibre, per tant, es centra més en fomentar que siguin més autònoms.

Un dels aspectes que més cal destacar d’aquest debat és el de la durada de les classes ja que es en el que més s’han centrat, un grup recolzava que els nens haurien de tenir un horari de cada assignatura no més llarg de 45-60 minuts, en canvi, l’altra grup deia que la durada de la classe hauria de ser segons l’interès de l’alumne.

En aquest debat s’han esmentat un seguit de notícies per afirmar tot el que deien cada bàndol com ara: “Respecte al professorat per obligació, no per llei” datada el dia 25 de setembre el 2009 en el diari La Vanguardia (bàndol que defensava l’educació actual) i de la pàgina web USTEC•STEs IAC la notícia de “Mestres esgotats”, per afirmar les seves afirmacions de bàndol de l’educació tradicional.

L’altre debat sobre “L’autoritat a l’aula” m’ha cridat l’atenció el fet de que hi ha dos punts de vista diferents relacionats amb el mestre ja que un és el de un mestre cooperatiu que jo l’entenc com aquell mestre que és conscient de que es pot equivocar, que deixa a l’alumne una certa autonomia, és el mestre que afronta els problemes com a repte i que hi ha un cert respecte en la relació mestre-alumne i alumne-mestre, i l’altre és el de un mestre autoritari, aquell que sempre ha de tenir la raó en tot, que no deixa que l’alumne sigui autònom, que els problemes els veu com errors, que no deixa que el nen progressi per si sol i experimenti i que sempre ha de ser i s’ha de fer el que diu el mestre.

APROFUNDIMENT:

Avui m’agradaria aprofundir sobre el tema del fracàs escolar ja que és un tema que alhora de parlar sobre l’educació em ve sovint al cap.

Malauradament, els resultats dels informes que en l’actualitat valoren l’educació ens aporten unes estadístiques molt negatives al respecte, per tant, no són gaire optimistes ja que segons aquests ocupem un dels últims llocs del llistat de països d’Europa quant als resultats.

Crec que això ens ha de fer reflexionar per intentar millorar aquesta situació i penso que algunes solucions haurien de haver-hi, tot i que, potser no és fàcil ja que probablement influeixen factors de molts tipus: socials, econòmics, polítics, etc. Però tot i així, si d’altres països obtenen millors resultats en situacions semblants es dedueix que nosaltres també ho podem aconseguir.

Visita a un centre socioeducatiu: 18 de novembre

Com a quarta activitat en la setmana d’activitats extraordinàries ha estat la visita del Casal d’Infants del Raval.

El Raval és un barri situat en el centre històric de Barcelona.

La missió d’aquesta associació creada en l’any 1983, és aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o de risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit.

El Casal d’Infants del Raval en el transcurs de la seva trajectòria, l’associació s’ha nat adaptant a la complexa realitat canviant. Ha deixat de prestar alguns serveis que resultaven innecessaris, per activar d’altres que donessin resposta a noves necessitats emergents i no cobertes, i als nous col•lectius de ciutadans. Fent menció d’això, cal destacar una sèrie de projectes que es fan en aquest casal ja que aquests projectes ajuden a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Els projectes educatius del Casal es poden agrupar en diferents línies d’actuació que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són:

• Suport social a Infants i famílies amb l’objectiu d’educar reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d’exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

• Suport al procés escolar que consisteix a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies.

• Integració de joves en risc on es treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per millorar el benestar dels nois/es i l’entorn comunitari. Es treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor.

• Formació i inserció social i laboral on l’objectiu d’aquest és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat i es treballa amb els joves a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció.

• Reforç de la comunitat on es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls al sector social en aquells territoris més vulnerables i es fa a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.

Per últim, cal destacar un seguit de fets d’aquest Casal ja que proporciona una atenció excel•lent a les famílies, infants i joves, defensa els drets, presents i futurs de les persones que hi treballen en la seva societat fomentant la igualtat d’oportunitats i una major justícia social; una atenció personalitzada i integral contemplant les necessitats de la persona en la seva globalitat, el benestar, la qualitat de vida i la promoció social i personal; es contempla la comunitat on viu l’individu com un focus de transformació, cooperació social i treball en xarxa; tenen un compromís de millora contínua i innovacions metodològiques; comparteixen valors, experiències i responsabilitats, i per finalitzar hi ha una gestió eficient.

Jornada de pràctiques: 17 de novembre

Com a tercera activitat d’aquesta setmana extraordinària, el meu company Carles i jo hem acompanyat una estudiant de tercer curs, en la seva jornada de pràctiques i ens ha fet una ruta per tota l’escola juntament amb la directora, ensenyant-nos totes les aules des de infantil fins a sisè de primària.

Personalment, aquesta experiència m’ha agradat moltíssim ja que he pogut estar dins d’algunes classes com ara la de música, matemàtiques i la d’anglès. Quant a les classes d’anglès una de les coses que més em va sobtar va ser que les classes eren totes en anglès, la mestra no utilitzava per res el català per comunicar-se amb els alumnes i això ho comencen a fer a partir dels quatre anys.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de les “Les Corts” on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegode Nonell. Més concretament, l’escola que he visitat està ubicada al carrer Vallespir número 198.

L’horari d’aquesta escola és el següent: pels alumnes d’educació infantil comencen a les 9:00 hores fins a les 12:30 hores (matí) i per la tarda de 15:00 hores a 16:30 hores. Pel que fa als d’educació primària comencen a les 8:30 hores del matí fins a la 13:00 hores i per la tarda van de 15:00 hores a 16:30 hores.

En aquesta escola es duen a terme tres tipus de projectes: el projecte experimental de llengües estrangeres, el projecte en tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

Finalment, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el projecte de dansa i expressió corporal que esta inclòs dins de l’horari lectiu com assignatura formativa més del procés de l’educació i això es porta a terme des de fa aproximadament 10 anys. El fet de contemplar la dansa com una matèria més m’ha servit per adonar-me que no només és una activitat que es fa per hobbies sinó que pot ajudar al desenvolupament integral i harmònic dels nens i nenes ja que hi ha un cert interès en aquesta escola fomentar el treball corporal amb música, és a dir, treballar el moviment i l’expressió corporal com a mitjans d’aprenentatge i d’evolució personal.

La directora de l’escola ens va explicar que aquesta assignatura de dansa des de la implantació de la sisena hora ha estat tractada de manera independent dins de l’horari lectiu en els cursos 2n, 4t i 6è i la resta de cursos continuen treballant aquest contingut dins de l’àrea d’educació física.

En aquestes classes se’ls hi ofereix ballar danses tradicionals i internacionals com country, aeròbic llatí, passant pel hip hop o les danses urbanes, és un fet que m’hagués agradat a mi tenir-ho a l’escola on vaig estudiar la primària ja que jo des de ben petita sento una gran passió dins d’aquest àmbit de la dansa i m’hagués servit per evolucionar a nivell d’aprenentatge com a cultura i a nivell personal.

Altres aspectes que m’han cridat l’atenció de l’escola Duran i Bas es que disposa d’un servei de menjador amb cuina pròpia. Durant l’estona del menjador poden triar entre diferents tallers i cal destacar també que l’equip de cuina prepara menjar adaptat a l’edat de cada alumne, als més petits, tallat i preparat i un grup de monitors es fa càrrec de l’organització, la vigilància i cura de l’alumnat.

D’altra banda, pels alumnes que per indicació mèdica han de rebre una alimentació especial, cada dia tindran una safata amb el seu nom preparada directament pel cuiner i si es tracta d’alguna malaltia transitòria, també hi ha diferents tipus de règims.

Entre els professors i els alumnes pel que he pogut observar hi ha un cert respecte i es porten molt bé entre ells.

Cal destacar que he pogut estar dins de dues classes de música, una amb 3r i l’altre amb 6è, ha estat una experiència increïble ja que la mestra feia les classes molt dinàmiques i estava preparant el concert de Nadal on els pares puguin anar a veure els seus fills com canten i toquen la flauta. El que més m’ha agradat d’aquesta mestra és la seva disposició davant la classe ja que és molt extrovertida, fa les classes molt divertides i els alumnes prestaven molta atenció, m’ha sorprès molt l’energia que té cosa que fa que els alumnes estiguin més implicats a la classe i s’ho passin molt bé.

Al veure el caràcter de la professora i la manera de fer les classes en un moment em va passar pel cap: “Jo seré una mestra com ella!”.

Per finalitzar aquesta jornada, cal dir que he fet la meva reflexió i crec que aquesta carrera que he escollit, és la meva vocació encara que molts cops abans de realitzar aquesta pràctica estava una mica confosa per por de que finalment per diverses raons no m’agradés, però això, m’ha fet adonar-me que no hi ha satisfacció més gran que poder ajudar a un nen per dur a terme el seu aprenentatge complet.

Per concloure, vull agrair la amabilitat que ha tingut la directora, l’alumna de tercer any i el professorat amb el meu company Carles i jo.

L'Aquàrium: 16 de novembre

El dilluns, dia 16 de novembre, un cop acabades les dues conferències “Fer de mestre” i “Cibernàrium”, vaig anar amb les meves companyes Lorena, Maria i Eva a l’Aquàrium de Barcelona com a centre d’interès públic ja que disposa de serveis educatius i de projectes que utilitzen per als nens i nenes.

L’Aquàrium va ser inaugurat el 8 de setembre de 1995 i es constitueix per el conjunt de 35 aquaris, 11.000 exemplars de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, sis milions de litre d’aigua i un immens Oceanaris.

Un dels fets que m’ha fet escollir la visita a l‘Aquàrium ha estat fer memòria de la meva infància, va ser un dels llocs que més em va impactar i sorprendre en aquells temps perquè era la primera vegada que veia els animals marins com ara els taurons ja que sempre els veia per la televisió, per documentals i m’intrigava el fet de veure’ls com serien en realitat.

En la visita a l’Aquàrium hi vam poder veure diferents activitats educatives per a cada cicle: infantil, primària i secundària que tenen els objectius d’apropar l’alumnat al món submarí, en especial a la mar Mediterrània, sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la prevenció del medi marí i també es proposa ser un suport per al professorat oferint l’Aquàrium com a recurs de treball complet, divertit i interessant.

També cal destacar que totes aquestes activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Pels alumnes d’educació infantil s’intenta treballar amb els peixos, colors, formes, sensacions, sons, emocions i es poden fer menció d’una sèrie d’activitats pedagògiques com ara:

• Visita lliure.
• Visita guiada.

• Aqua.

• TIC.

• Viatge al país de Marmarà.

Quant a l’educació primària ofereix les mateixes activitats i els mateixos propòsits encara que en aquest àmbit s’afegeix una altra activitat que són les “Aules de tallers” que tenen l’objectiu de donar a conèixer amb més profunditat certs aspectes de la biologia marina amb tres aules equipades amb suport multimèdia i material per a la realització d’experiències i la manipulació d’animals.

En educació secundària, la visita a l’Aquàrium té la finalitat de fer una immersió a les profunditats marines i així gaudir d’una manera diferent i descobrir el món de la vida en el mar. En aquest àmbit segueixen havent les visites lliures, les visites guiades i les aules de tallers però hi ha dues activitats diferents que són: la visita a la zona tècnica que té com a objectius conèixer la importància dels processos de filtració de l’aigua per tal d’assegurar una bona qualitat ambiental als organismes que hi viuen, observar la zona de filtració de l’aigua i la sala de quarantena on es té cura dels animals de l’Aquàrium i fer prendre consciència de les tasques de manteniment i alimentació que es realitzen per assegurar el benestar dels animals marins que hi viuen. La segona activitat és que l’Aquàrium ofereix un curs per tot l’alumnat de batxillerat interessat a fer el treball de recerca relacionat amb la temàtica marina, en especial la Mediterrània. Aquest curs que té una durada de tres mesos consta de: tres sessions d’assessorament amb un biòleg o una biòloga del Departament d’Ensenyament, dues sessions de consulta del material bibliogràfic, revistes, vídeos, etc... i sis visites a l’Aquàrium per poder recollir dades d’observació.

A més, en la nostra visita a l’Aquàrium ens han fet menció que l’any 2010, és l’any Internacional de la Biodiversitat amb el qual volen conscienciar als nens i nenes des de ben petits que facin visita a aquesta entitat per la importància que té la conservació del medi marí i coneixe’l més a fons.

Un cop feta aquesta visita a l’Aquàrium un dels fets que m’ha cridat més l’atenció és el fet de poder augmentar la curiositat dels alumnes més petits incitant-los a pintar un dels animals del fons marí que més els hi agrada i que els hi agradaria veure i així, enriquir l’aprenentatge del nen.

Un altra dels aspectes interessants i importants és que els dimecres laborables del curs escolar és el “Dia del professorat” a l’Aquàrium on durant aquest dia i amb reserva prèvia, el professorat té l’entrada lliure i se’ls hi ensenyaran les instal•lacions mentre se’ls hi expliquen in situ les propostes pedagògiques.

Per finalitzar, una de les coses que més curiositat i que veig que és molt positiu és que a totes les peixeres hi ha el nom i la foto de cada peix o animal marí que es troba allà i això facilita la comprensió i l’aprenentatge d’altres animals que potser mai els hauríem sentit mencionar i així, podem fomentar els nostres propis coneixements amb informació que desconeixíem sobre animals marins.

Per concloure, m’agradaria que les escoles visitessin més sovint aquestes instal•lacions ja que pot resultar molt beneficiós per als alumnes ja que si a l’aula treballen el tema del fons marí crec que és la millor manera de poder resoldre dubtes que els hi hagin quedat pendents i a més, fent-ho d’una manera més agradable, motivadora i divertida mitjançant les diferents activitats que proposa l’Aquàrium de Barcelona.

Conferència "La web 2.0 i l'educació al Cibernàrium": 16 de novembre

En primer lloc, faré una petita introducció del què és el Cibernàrium, després explicaré l’objectiu que es proposa, el model formatiu i sobre els dos programes d’activitats que tracta.

El Cibernàrium és un centre d’alfabetització i capacitat digital en el qual es dur a terme la formació i la divulgació de les noves tecnologies com ara Internet.

D’altra banda, l’objectiu d’aquest és posar a l’abast a totes les persones l’accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les. També cal destacar que el seu model formatiu són unes càpsules o tallers de curta durada (1-4 hores). Quant els dos programes d’activitats cal dir que un és el que s’anomena “inicia’t en Internet” que s’ensenya a saber utilitzar l’ordinador practicar l’ús dels navegadors i l’altre programa és el de “ creix amb Internet” i d’aquest cal dir que va dirigit a persones que dominen una mica més les eines de les noves tecnologies.

En segon lloc, cal mencionar que els nens són els elements importants i imprescindibles en l’educació i per tant, un fet important és la transcendència de l’educació en els àmbits dels mitjans de comunicació, Internet...

També ha estat un aspecte important el test que ens han realitzat sobre la web 2.0 i que constava de 94 preguntes en les quals havies de contestar si o no (sí en el cas que et sonessin els programes que esmentaven), això m’ha fet adonar que no t’has de posar límits alhora de conèixer coses noves ja que l’ús de les noves tecnologies és molt extens ja que hi ha molts programes. M’agradaria fer menció d’alguns que m’han cridat l’atenció:

Tot i així, per mitjà d’un PowerPoint ens han fet com una mena de cronologia de les escoles que anava de l’escola filosòfica a l’escola “reservada” i l’avanç, aquest ha estat degut a un procés tecnològic ja que han hagut uns canvis històrics com ara a nivell cultural, social i psicològic.

També cal destacar una sèrie de característiques que té la web 2.0: és una web que confia en els usuaris, potencia les experiències dels usuaris rics, permet jugar, és una web on el comportament del usuari no esta predeterminada, el software millora a través del seu ús, barreja alguns drets reservats i està en beta eterna. Com bé s’ha dit: “Es la web de la gente”.
D’altra banda, la web 2.0 ens obliga aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure de diferents maneres, gestionar grans quantitats de continguts i sobretot, innovar ja que hem de ser capaços de descobrir coses noves.

Per concloure segons la meva opinió o des de el meu punt de vista hauríem de tenir presents certes coses quan els toqui entrar a una escola, com ara: les escoles ja no estaran aïllades sinó que estaran en reds; es treballaran projectes conjunts; no es podrà aprendre tot perquè hi haurà molta informació i nosaltres com a mestres haurem d’aprendre a seleccionar-la i per últim, s’utilitzarà un llenguatge audiovisual i s’intentarà trencar el mur d’aula-classe.

Conferència "Fer de mestre": 16 de novembre

Per començar, cal dir que l’Eulàlia Bosch és professora de filosofia i que alguns dels llibres que ha escrit són els següents: Plaer de mirar, educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.També s’han de destacar tres aspectes que la defineixen: el seu constant diàleg tant en àmbits familiars, societat...; el seu constant interès sobre l’ EDUCACIÓ i per últim, la proximitat que ella manté amb la filosofia, de nens i adults ja que sempre li agrada estar en contacte amb aquests vincles com bé s’ha dit en la conferència.

Tot i això, com bé ha dit l’Eulàlia Bosch el nom d’aquesta conferència “Fer de mestre” dóna la sensació de ser un títol d’una sèrie de conferències però a ella se li va ocórrer aquest pel simple fet que la gent al veure aquest títol digués que significava per a la gent ser mestre.

Un cop introduït tot una mica, cal dir que l’objectiu d’aquesta conferència ha estat l’explicació de fer de mestre en una ciutat, en aquest cas Barcelona i que quan parlem de fer de mestre hauríem de pensar que no treballem amb nens sinó amb nens que creixen.

Una altra puntualització important de la xerrada que m’ha cridat l’atenció ha estat quan l’Eulàlia ha dit: ” Quan parlem de nens estrangers són nens que acaben d’aterrar aquí i es podria dir que acaben de néixer ja que per a ells és un començar de nou”. Aquesta frase m’ha fet recordar el llibre “Va de mestres” ja que una de les meves idees destacades anava sobre aquest tema, però cal destacar que a les escoles, l’estrangeria no està en els nens que vénen de Marroc o de qualsevol altre lloc de fora sinó que esta en tots els nens que tenim davant, ja que, són infants que estan creixent i per tant, són nens que de mica en mica van assimilant i aprenent coses noves.

Encara que vist d’una altra manera, com bé ha dit aquesta professora de filosofia: “Tots fem de mestres de tots, no només es fa de mestre com a professió” ja que l’aprendre a moure’t per una ciutat ho aprens per la gent que ens l’ensenya i per tant, la complexitat de la ciutat és la manera més simple de fer que un nen creixi.

D’altra banda, al ser aquest any, l’any Cerdà ens ha mostrat la web, i aquí deixo l’enllaç. En aquesta pàgina hi ha una sèrie de mapes on les escoles surten representades per un quadrat blau i ha estat una novetat ja que anteriorment, aquests mapes només estaven plens d’edificis i no hi havia cap nom d’escola, es fan diferents projectes.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat la metàfora que li ha posat a la relació entre l’escola i ciutat: les vaques pel simple fet de sortir a buscar l’aliment i després tornar cap a casa amb els familiars i compartir aquest aliment referent a nosaltres, és a dir, en relació amb l’escola, els aliments del nostre coneixement estan fora i s’ha de sortir a buscar i per tant, conèixer els recursos que té la ciutat i tornar a l’escola per resoldre dubtes o preguntar, totes les curiositats que es troben els nens ja que els nens són curiosos per necessitat i els mestres hem de treballar sobre aquesta curiositat i no se’ls hi pot negar, amb la finalitat de que els nens es facin forts davant dels problemes i no intentar estalviar-los.

Per concloure i fent una reflexió amb l’últim que he esmentat al exposar-se les arts els mestres pot acabar sucumbint dels nostres encants i no només les arts ens serveixen per fer de mestres sinó a ser mestres, per tant, “fer de mestre és fer d’acomodador dels nens” frase dita literalment de l’Eulàlia Bosch en aquesta conferència.

·COED: 13 de novembre·

DESCRIPCIÓ:

En la sessió de comunicació oral, escrita i digital d’aquesta setmana hem començat un altre cop amb la recitació de poemes, rondalles o contes i com a la sessió anterior ha hagut gent que ha sabut controlar millor els nervis que d’altres. Uns dels aspectes que es tenen més en compte alhora de realitzar aquesta activitat són l’entonació, la postura corporal, la veu ja que quan estàs molt nerviosa acostuma a tremolar, la mirada si es dirigeix a tot al públic o no, l’expressió oral i els gestos.

Tot seguit, s’haurien d’haver fet dos debats per a aquesta sessió però no ha donat temps i només s’ha pogut dur a terme el de un sol grup. El debat que han creat ha estat sobre les escoles privades i com és d’esperar en aquest debat ha hagut un bàndol que estava a favor i un altre que estava en contra on s’esmentava que les escoles privades tenen més recursos que les escoles públiques i també cal destacar que a nivell de notes solen ser més altes en les privades ja que els alumnes són més selectes a nivell econòmic i social.

REFLEXIÓ:

Primerament, crec que l’activitat de la recitació ens serveix com a referent per desenvolupar-nos com a mestres i així anar-nos acostumant a parlar davant d’un públic encara que es passin molts nervis.

Seguidament, la meva reflexió sobre el tema de debat de les escoles privades i públiques fa referència al fet de pensar que tothom hauria de tenir accés a triar qualsevol tipus d’escola per tant, penso que totes haurien d’estar subvencionades per a l’accés de qualsevol i que fos gratuït independentment de la situació econòmica de cada un.

APROFUNDIMENT:

Si aprofundim cal dir que no només hi ha l’escola privada i l’escola pública sinó també hi ha les escoles concertades que són les que reben subvencions per part de la Generalitat i en canvi, les escoles privades són els pares els que han de pagar tot tipus de despesa ja que no reben cap subvenció, és una escola limitada a un tipus d’alumnat més selecte econòmica i socialment que es pugui permetre assolir les despeses econòmiques que implica el fet d’estudiar en aquestes escoles.

També cal destacar que les escoles públiques es podrien definir com una escola democràtica, participativa, pluralista, integradora, respectuosa amb la diversitat cultural, equitativa i laica (conforme el caràcter aconfessional del estat) i les escoles privades tenen una línea d’escola concreta i limitada segons la ideologia dels seus propietaris.

·Seminari: 13 de novembre·

Ahir a la sessió de seminari, com cada divendres vam realitzar l’activitat de l’actualitat educativa però aquesta vegada l’han feta el meu company de seminari Marc i la meva companya Sara. Aquesta setmana la notícia en la qual s’ha aprofundit després d’haver mencionat unes quantes per posar-nos al dia d’aquesta setmana, ha estat la següent: “A clase hasta los 18, quieras o no” extreta del diari “El País”.

Un cop finalitzada l’explicació d’aquesta notícia, com sempre s’ha creat un debat on hi ha hagut opinions a favor i d’altres en contra, jo m’he decantat per opinar en contra, donat que si ja es un greu problema el fet d’allargar els estudis obligatoris en l’ensenyament actual fins als setze anys, si es fes fins els divuit encara s’agreujaria més el problema ja que hi ha una sèrie d’alumnes que no estan motivats vers l’estudi i en canvi, se’ls hauria de donar una opció més motivadora per a ells, com serien uns estudis combinats amb un percentatge més gran de pràctiques en oficis que els hi agradessin, com els antics estudis de formació professional, els que haurien d’iniciar des de edats ben joves, potser a partir dels catorze anys i s’eliminaria d’aquesta manera el fracàs escolar de molts dels alumnes.

Després per acabar aquesta sessió, hem continuat visionant blocs i avaluant-los ja que crec que des de la sessió anterior, els blocs han anat millorant bastant i el de presentar-los a classe, crec que és interessant perquè s’aporten una sèrie d’idees positives per anar modificant els blocs i al mateix temps, millorar-los.

D’altra banda, trobo que l’avaluació que fem nosaltres sobre els blocs és un fet important però la realment important és la que fa el nostre tutor amb les seves puntualitzacions que són molt orientatives ja que al cap i a la fi serà ell qui ens acabarà avaluant, per tant, penso que escoltar les seves valoracions de tots els blocs ens fa adonar-nos què ens falta o ens sobra per millorar la presentació del mateix.

Per últim dir que la setmana que ve comencem les “Activitats extraordinàries” i per tant, aquesta serà la última intervenció fins la propera setmana encara que intentaré fer entrades cada dia de tot allò que realitzem respecte de les activitats més interessants.