Què entenem per “millors mestres”? Normalment, quan som petits i encara no som conscients de molts aspectes importants a l’hora d’adquirir coneixements, solem pensar que el millor professor és aquell que ens fa una classe dinàmica amb jocs divertits i taxem com a mal professor aquell que és exigent amb nosaltres perquè no ens agrada que ens estiguin cada dos per tres insistint amb una mateixa cosa, però... qui diu que aquesta exigència no sigui bona? Aquesta exigència és la que més tard ens crearà una dinàmica de treball que desprès ens serà útil a mida que ens anem fent grans ja que ens ensenyarà a ser responsables de la nostra feina i saber com fer-la de manera correcta.
Per tant, jo em referiré alhora de parlar dels meus millors mestres a aquells amb els que he après més a causa de la seva exigència i no pas els mestres amb els quals m’ho he passat bé fent una classe ja que el més segur es que la finalitat d’adquirir conceptes nous no haurà estat tant bona perquè la classe te l’hauràs pres amb menys serietat.
Primerament, començaré amb una mestra de primer de primària de la qual tinc un gran record ja que cada cop que fèiem la feina bé, ens donava un regalet (caramels, pins, carícies, petons...) i era molt dolça, quan vam canviar de curs tots ploràvem perquè no volíem deixar-la. En segon lloc, he de fer menció de una professora de secundària que era molt estricta i sempre ens posava molts exercicis de química però per aquesta raó, vaig aprendre molt amb ella i també vaig agafar molt bon hàbit a l’hora de treballar perquè ens exigia molt. A més, també he de dir que a nivell personal ha estat una gran amiga perquè m’ha ajudat sempre quan ho he necessitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario