DESCRIPCIÓ:
El dilluns en la sessió de comunicació oral, escrita i digital vam exposar els grups que ens hi tocava el treball del “territori”, el meu treball que em va tocar exposar tractava sobre les “Coves de Salnitre” de Collbató, unes coves ubicades a l’interior de la muntanya de Montserrat cada cova o sala han anat prenent formes que recorden a diferents monuments, objectes o animals d’on han agafat el nom els diversos indrets d’aquesta de la mateixa. Aquesta activitat l’ he fet amb el meu company Toni Ruíz Gotzens ja que els dos vivim en el mateix poble i això ens ha facilitat molt la feina. També en el meu grup hi han hagut d’altres exposicions molt interessants.
D’altra banda, ahir divendres vam seguir amb les recitacions de poemes, contes o rondalles. Aquesta setmana m’ha tocat a mi recitar el poema de Miquel Martí i Pol que s’anomena “Hivern”. També cal dir que s’ha fet l’activitat del debat i en comptes de fer un debat com hauria de ser cada divendres, s’han fet dos ja que la setmana passada un dels grups que els hi tocava per raons de temps no ho va poder fer.
Els dos debats d’aquesta setmana s’anomenen: “Debat educatiu” on un del bàndols estava a favor de l’educació tradicional i estava format per l’Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sonia Pèrez i l’altre bàndol defensava l’educació actul i estava format per l’Helena San José, Joana Freixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla i Carlota Montaner. L’altre debat anava sobre “l’autoritat a l’aula” i estava compost per un grup a favor pel fet que l’alumne ha de veure al mestre com qui només li mana els deures, aquest bàndol estava compost per: la Mònica De Haro, Sara Olmo, Mònica Gutierrez, Cristian Cubillo i Albert Guix, mentre que l’altre bàndol estava en contra i es basava en que el mestre ha de ser una persona respectable, que aprengui de l’alumne i no només d’ell i aquest estava format per: Laura Millán, Sara Garcia, Paula Antonell, Ailén Magali Marino i Maria Pérez.
REFLEXIÓ:
Si fem una reflexió de totes aquestes activitats que s’han realitzat aquesta setmana, en primer lloc, la primera activitat del “territori” a mi m’ha servit per conèixer millor algunes cultures i llocs dels pobles dels meus companys de classe i així poder saber més sobre algunes festes o tradicions que hi ha, per exemple en llocs com ara: les festes de maig de Badalona, Menorca...que són llocs que no he visitat mai i ara per curiositat potser visitaré alguns d’aquests territoris en un futur.
D’altra banda, en haver-me tocat fer la recitació del poema m’ha servit per anar traient-me poc a poc aquesta por i inseguretat que tinc alhora de posar-me davant de tota la gent i d’aquesta manera controlar els meus nervis ja que vaig veient que de mica en mica se’m van traient tots aquests temors pel fet d’haver-me d’enfrontar cada dos per tres al públic ja que de cada treball hem de fer una exposició oral i això, en un futur ens serà molt útil per l’únic fet que estarem tant acostumats a parlar davant de la gent, que aquestes pors que tenia al principi hauran marxat per complet i quan em toqui posar-me davant de nens i nenes ens serà més fàcil.
Per últim, fent una reflexió sobre els debats primerament, del debat sobre “Debat educatiu” m’ha fet adonar-me que l’educació d’abans tenia la finalitat només de transmetre coneixements i que l’objectiu només era que el nen aprengués, els horaris els feien sota la convenció del mestre, en canvi, l’educació actual volen que els alumnes siguin capaços d’aprofundir en els temes o aspectes tractats a l’aula, el mestre vol que l’alumne experimenti per ell sol i que s’expressi sense tenir la guia d’un llibre, per tant, es centra més en fomentar que siguin més autònoms.
Un dels aspectes que més cal destacar d’aquest debat és el de la durada de les classes ja que es en el que més s’han centrat, un grup recolzava que els nens haurien de tenir un horari de cada assignatura no més llarg de 45-60 minuts, en canvi, l’altra grup deia que la durada de la classe hauria de ser segons l’interès de l’alumne.
En aquest debat s’han esmentat un seguit de notícies per afirmar tot el que deien cada bàndol com ara: “Respecte al professorat per obligació, no per llei” datada el dia 25 de setembre el 2009 en el diari La Vanguardia (bàndol que defensava l’educació actual) i de la pàgina web USTEC•STEs IAC la notícia de “Mestres esgotats”, per afirmar les seves afirmacions de bàndol de l’educació tradicional.
L’altre debat sobre “L’autoritat a l’aula” m’ha cridat l’atenció el fet de que hi ha dos punts de vista diferents relacionats amb el mestre ja que un és el de un mestre cooperatiu que jo l’entenc com aquell mestre que és conscient de que es pot equivocar, que deixa a l’alumne una certa autonomia, és el mestre que afronta els problemes com a repte i que hi ha un cert respecte en la relació mestre-alumne i alumne-mestre, i l’altre és el de un mestre autoritari, aquell que sempre ha de tenir la raó en tot, que no deixa que l’alumne sigui autònom, que els problemes els veu com errors, que no deixa que el nen progressi per si sol i experimenti i que sempre ha de ser i s’ha de fer el que diu el mestre.
APROFUNDIMENT:
Avui m’agradaria aprofundir sobre el tema del fracàs escolar ja que és un tema que alhora de parlar sobre l’educació em ve sovint al cap.
Malauradament, els resultats dels informes que en l’actualitat valoren l’educació ens aporten unes estadístiques molt negatives al respecte, per tant, no són gaire optimistes ja que segons aquests ocupem un dels últims llocs del llistat de països d’Europa quant als resultats.
Crec que això ens ha de fer reflexionar per intentar millorar aquesta situació i penso que algunes solucions haurien de haver-hi, tot i que, potser no és fàcil ja que probablement influeixen factors de molts tipus: socials, econòmics, polítics, etc. Però tot i així, si d’altres països obtenen millors resultats en situacions semblants es dedueix que nosaltres també ho podem aconseguir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario