Per començar, cal dir que l’Eulàlia Bosch és professora de filosofia i que alguns dels llibres que ha escrit són els següents: Plaer de mirar, educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.També s’han de destacar tres aspectes que la defineixen: el seu constant diàleg tant en àmbits familiars, societat...; el seu constant interès sobre l’ EDUCACIÓ i per últim, la proximitat que ella manté amb la filosofia, de nens i adults ja que sempre li agrada estar en contacte amb aquests vincles com bé s’ha dit en la conferència.
Tot i això, com bé ha dit l’Eulàlia Bosch el nom d’aquesta conferència “Fer de mestre” dóna la sensació de ser un títol d’una sèrie de conferències però a ella se li va ocórrer aquest pel simple fet que la gent al veure aquest títol digués que significava per a la gent ser mestre.
Un cop introduït tot una mica, cal dir que l’objectiu d’aquesta conferència ha estat l’explicació de fer de mestre en una ciutat, en aquest cas Barcelona i que quan parlem de fer de mestre hauríem de pensar que no treballem amb nens sinó amb nens que creixen.
Una altra puntualització important de la xerrada que m’ha cridat l’atenció ha estat quan l’Eulàlia ha dit: ” Quan parlem de nens estrangers són nens que acaben d’aterrar aquí i es podria dir que acaben de néixer ja que per a ells és un començar de nou”. Aquesta frase m’ha fet recordar el llibre “Va de mestres” ja que una de les meves idees destacades anava sobre aquest tema, però cal destacar que a les escoles, l’estrangeria no està en els nens que vénen de Marroc o de qualsevol altre lloc de fora sinó que esta en tots els nens que tenim davant, ja que, són infants que estan creixent i per tant, són nens que de mica en mica van assimilant i aprenent coses noves.
Encara que vist d’una altra manera, com bé ha dit aquesta professora de filosofia: “Tots fem de mestres de tots, no només es fa de mestre com a professió” ja que l’aprendre a moure’t per una ciutat ho aprens per la gent que ens l’ensenya i per tant, la complexitat de la ciutat és la manera més simple de fer que un nen creixi.
D’altra banda, al ser aquest any, l’any Cerdà ens ha mostrat la web, i aquí deixo l’enllaç. En aquesta pàgina hi ha una sèrie de mapes on les escoles surten representades per un quadrat blau i ha estat una novetat ja que anteriorment, aquests mapes només estaven plens d’edificis i no hi havia cap nom d’escola, es fan diferents projectes.
Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat la metàfora que li ha posat a la relació entre l’escola i ciutat: les vaques pel simple fet de sortir a buscar l’aliment i després tornar cap a casa amb els familiars i compartir aquest aliment referent a nosaltres, és a dir, en relació amb l’escola, els aliments del nostre coneixement estan fora i s’ha de sortir a buscar i per tant, conèixer els recursos que té la ciutat i tornar a l’escola per resoldre dubtes o preguntar, totes les curiositats que es troben els nens ja que els nens són curiosos per necessitat i els mestres hem de treballar sobre aquesta curiositat i no se’ls hi pot negar, amb la finalitat de que els nens es facin forts davant dels problemes i no intentar estalviar-los.
Per concloure i fent una reflexió amb l’últim que he esmentat al exposar-se les arts els mestres pot acabar sucumbint dels nostres encants i no només les arts ens serveixen per fer de mestres sinó a ser mestres, per tant, “fer de mestre és fer d’acomodador dels nens” frase dita literalment de l’Eulàlia Bosch en aquesta conferència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario