Aquesta setmana, el dimecres en la sessió de seminari vam començar amb la presentació d’una notícia feta per la meva companya Lorena i jo que tractava sobre la implantació dels ordinadors portàtils a l’aula, vam triar aquesta notícia perquè crec que és un dels fets més actuals en el àmbit escolar ja que moltes escoles a primària ja han començat a utilitzar-ne i com és un tema que ens crida l’atenció per veure si el rendiment i la concentració de l’alumnat a l’aula és més bona i informant-nos, vam arribar a la conclusió que el fet de fer una classe amb aquests ordinadors portàtils els nens van més motivats, estan més receptius i més participatius a la classe com bé deia la nostre notícia, també vam voler enfocar aquesta notícia des de diferents punts de vista, és a dir, com pensen els professors sobre aquesta nova inserció de les TIC a l’aula i com és d’esperar hi ha mestres que estaran a favor i d’altres en contra d’aquest fet, com pensen també els pares ja que hi ha que rebutgen la subvenció dels ordinadors a l’aula perquè pensen que aquests s’haurien d’invertir en ajuts de llibres i d’altres, recolzen la idea perquè consideren que vivim en un món on les noves tecnologies són prioritàries. Sobretot, vam voler donar el punt de vista de l’alumne ja que és el factor més important perquè és qui utilitza aquests ordinadors portàtils i com era d’esperar aquests estan a favor d’aquest canvi ja que a mes del llibre en suport digital, tenen un camp ben obert de possibilitats on resoldre dubtes de tota mena i rebre més informació, i a més, es canvia la dinàmica de la classe per una de més motivadora i això proporciona potser un augment dels seus rendiments, així doncs, els ordinadors per als alumnes són positius.
M’agradaria també donar la meva opinió sobre aquesta notícia ja que estic a favor sobre l’ús de les noves tecnologies a l’aula, perquè penso, que faciliten l’autonomia de l’alumne i l’introdueixen en un món modern que basa la gran part de les seves feines en aquestes noves tecnologies.
Després, les meves companyes de seminari Helena i Alba van fer la presentació d’una altra notícia.
Un cop acabada aquesta activitat, vam haver d’entregar el treball de “l’elogi de la feblesa” per Alexandre Jollien que tracta sobre un jove que té paràlisi cerebral i per aquesta situació, té molts problemes en la integració amb els altres ja que com bé diu ell no és normal a causa de les seves carències de no poder escriure, llegir i parlar correctament... parla sobre la seva experiència en un centre i que el que li ajudava a seguir endavant eren els forts vincles que es creaven amb els seus companys ja que per a ell l’amistat és un dels factor més importants i rellevants en aquesta obra. Per aquesta raó, el nostre tutor de seminari ens va fer una redacció la qual tractava d’escriure “què és per a tu un amic” i aquí us deixo
l’enllaç on jo explico què és per a mi un amic i l’amistat que mirant-ho així només té cinc lletres: ROCÍO.
D’altra banda, en la sessió de divendres vam tornar a fer l’exposició d’una notícia on aquest cop els hi va tocar a les meves companyes Anna i Norma, van exposar la notícia anomenada “La FP de grado medio dará acceso a un Bachillerato de un solo curso” extreta del diari “El País” el dia 2 de desembre d’aquest any.
Aquesta notícia tracta sobre la nova alternativa al Batxillerat i el cicle de formació professional recollit en la Llei d’economia sostenible, està pensat per a els joves que no aconsegueixen la ESO i només s’haurà de realitzar un any de Batxillerat a més, els titulars de la FP podran començar una carrera universitària sense fer la selectivitat i reflexionant, crec que accedir a la universitat mitjançant la via d’estudiar un any de Batxillerat després d’haver fet la FP de grau mitjà, el meu parer és insuficient i implicarà que cada vegada els alumnes de secundària accedeixin a la universitat a nivells més baixos, per tant, penso que aquesta alternativa no és adient i crec que caldria replantejar-la.
A més, ha estat molt bé perquè han fet una comparació amb altres diaris en els quals parlaven del mateix per veure com anava canviant la notícia.
Per últim, hem anat a veure una conferència sobre l’últim llibre que ens hem hagut de llegir pel seminari, en aquesta conferència era el protagonista Alexandre Jollien un jove francès, i que a causa del seu problema els amics que l’acompanyen el van traduint ja que és una miqueta dificultós entendre’l a causa de la seva discapacitat, aquest noi per a mi és un gran exemple de superació. En aquesta entrevista Alexandre dóna molta importància a la integració ja que l’educació no ha d’excloure a ningú i com bé ha dit ell en la conferència és millor tenir “un cap ben fet que no un cap ben ple” pel simple fet de que quan tens una discapacitat tot és una lluita permanent com aprendre a escriure... i a vegades aquesta lluita pots arribar a pensar que realment és inútil ja que en aquest cas és molt important la motivació i el saber motivar.
Aquest noi el van fer viure amb una situació de benestar i crec que realment no s’ha de quedar amb aquesta ideologia de sentir-se bé sinó que com bé diu ell, cada dia s’ha d’anar exigint més i això, es pot aconseguir gràcies a la força de voluntat i amb esforç.
A més, en tot el seu progrés, el paper més important ha estat el recolzament de la seva família ja que els seus pares li han donat una confiança absoluta mentre que quan tots els educadors estaven en contra de que estudiés filosofia, els seus pares van fer tot perquè ell pogués entrar a la facultat.
Amb aquesta conferència d’Alexandre Jollien es va finalitzar la sessió de divendres del seminari.
