·Sessió 10 de GITIC·

En la conceptualització de la naturalesa de l’aprenentatge amb l’ordinador es formulen una sèrie de metàfores creades per Charles Crook que són molt útils per ajudar-nos a aprendre com la tecnologia ens pot ensenyar el paper que ha de fer l’ordinador davant de diferents situacions. Aquestes metàfores són:

• Metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

L’interès que es troba en aquesta metàfora és la capacitat que té un ordinador per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l’alumne ja que vindria a ser la seqüència següent: L’iniciador que incita als alumnes al funcionament de programes informàtics que faria referència al docent, la resposta que li dóna l’alumne i l’avaluador que seria el mestre.

La creació de programes a l’ordinador com a tutor el que es pretén és la individualització de l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i la formulació de preguntes. Per aquesta raó, en aquesta metàfora es pot trobar la pàgina web: http://clic.xtec.cat on es pot trobar activitats que poden a prova els coneixements del nen.

• Metàfora de la construcció:l’ordinador com a alumne

En aquest cas és l’alumne qui controla l’ordinador o màquina i això permet que l’alumne construeixi idees noves a partir d’explorar. En aquesta metàfora podríem dir que l’alumne és actiu ja que és ell qui ensenya a l’ordinador donant una sèrie d’instruccions, per tant, en aquest cas tindríem el programa Winlogo ja que és l’alumne qui ha de donar instruccions per a que la tortuga faci el recorregut que l’alumne vol.

• Metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

L’usuari en aquesta metàfora pot interactuar amb el sistema dibuixant objectes que seguiran un moviment natural seguint la llei de la gravetat com és el cas del programa Crayon Pysics i aquí el grau de llibertat és més limitat. Per tant, la simulació fomenta la reflexió i l’acció però tenen el perill de simplificar en excés els sistemes de relació social.

• Metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

L’ús de l’ordinador com a eina ens permet obtenir noves possibilitats expressives amb això vull dir que l’ordinador actua coma un amplificador de l’experiència d’escriure, dibuixar... per tant, es pot dir que l’ordinador com a eina ens allibera de les tasques més rutinàries per tal que ens centrem en aspectes més reflexius, constructius i creatius.

Un exemple seria “el dictat” que és un exercici que pot ser molt útil pels alumnes perquè s’ajuden entre ells a marcar els errors i d’aquesta manera aprenen a corregir-los entre ells i explicar-ho.

· CRÒNICA PERIODÍSTICA ·

El dia 27 de novembre, tots els meus companys de seminari i jo vam anar a veure el concert de Santa Cecília que va tenir una durada de dues hores.

En arribar, els alumnes de segon i tercer any ens van cantar una obre de John Peig dirigit per Miquel Rojo d’una durada d’1:33 minuts, aquesta obre era una obra en silenci, un cop acabada aquesta cançó, va sortir a l’escenari tota la Coral de Blanquerna on primer van fer un escalfament de la veu amb una petita coreografia i tot, després van cantar dues cançons més, al finalitzar aquestes dues van fer una salutació a tot el públic que estava allà present.

Després ens van fer participar a l’auditori amb cinc cançons i van separar al públic en dos grups un era l’A i l’altre el B. El grup A cantava la melodia principal i el grup B feia la segona veu amb les mateixes cançons, aquestes eren: la sardana de l’avellana, el gegant del pi, sol, solet, peu polidor i els putxinel•lis. Aquesta cantata ha estat dirigida per dues alumnes de 3r any que anaven mostrant uns papers on en cada paper hi havia un número que s’identificava amb aquetes cinc cançons, una de les noies estava ubicada en el bàndol del grup A i l’altra en el del grup B, anaven canviant de paper i per tant, de número també perquè nosaltres cantéssim la cançó que tocava o que es relacionava amb aquell número.

Un cop acabat això, els presentadors d’aquest concert van demanar la participació d’ algú de primer grau per a que baixes a l’escenari a cantar i va sortir una noia que va cantar la cançó de “Hero” de la Mariah Carey.

Més tard, els estudiants de segon grau van cantar les següents cançons: “Can buy the river”(només ho cantaven noies) i desprès van cantar una altre cançó juntament amb els nois.
Seguidament, l’alumna Núria Santa Eugenia (cantant) i el Toni Parello (que tocava la guitarra acústica) alumnes de segon de grau, van cantar la cançó de “More than words”. Després un altre grup de segon va cantar i tocar la cançó de “True her eyes”.

Els alumnes de tercer any van fer un seguit de cançons que van ser les següents: “No dudaria” de Rosario Flores, “Amigos para siempre” de Los Manolos, "Ain't no mountain high enough" de Marvin Gaye i Tammi Terrell i “The day” de David’s day. Un cop acabat aquest recita’l de cançons, amb tots els instruments, van tocar una cançó que s’anomena “Dansa del Renaixement” dirigida per la presentadora d’aquest concert de Santa Cecília.

Tots els alumnes de segon i tercer any amb tots els instruments, van tocar i interpretar la cançó de “Liver tango”.

Per finalitzar, la última cançó que es va realitzar va ser una cançó de Micheal Jackson anomenada “Heal the world” que la van cantar tots els alumnes de segon i tercer any amb la participació de la mestra d’expressió corporal o ball contemporani que va realitzar una coreografia junt amb una bola del món.

Seminari: 25 i 27 de novembre

Dimecres, en la sessió de seminari, primer de tot, el nostre tutor ens va preguntar si volíem aportar alguna cosa sobre si estàvem en desacord amb alguns aspectes com ara: si teníem algun problema o dubtes en el funcionament d’alguna assignatura i si volíem canviar alguna cosa sobre del que s’està plantejant de canviar de grups, els meus companys de seminari i jo vam fer menció sobre el “no” de canviar de grups A i B ja que nosaltres ens sentim molt còmodes i agust amb el nostre grup i si ho canvien seria com un tornar a començar. També hem estat parlant sobre alguns dubtes que teníem en relació a l’assignatura de Gestió de la informació i TIC (GITIC). Tot això, s’ha degut a que per la tarda es reunien tots els tutors de seminari i s’ho havien de parlar.

D’altra banda, hem estat explicant la nostra experiència viscuda el dia que vam anar de visita una escola com a acompanyants d’un alumne de 3r curs i he pogut veure que han hagut opinions de tota mena, com en el cas de l’Anna i la Norma que estaven molt disgustades ja que al arribar a l’escola ningú les esperava i va ser tot un “caos” ja que el tracte que van tenir cap a elles no va ser el més correcte encara que van poder dur a terme l’objectiu d’aquesta activitat extraordinària. Quan ens van explicar això, el meu company Carles i jo ens vam veure una mica identificats pel fet que l’escola que vam visitar “Duran i Bas” de Barcelona tampoc sabien res de la nostre visita però vam tenir la gran sort de que la directora, molt amable, ens va ensenyar tota l’escola aula per aula i instal•lacions per instal•lacions junt amb la nostra companya de 3r curs, ens van passar moltes anècdotes i les quals hem explicat a seminari; les altres visites dels meus companys de seminari han estat molt positives també.

Per finalitzar, ahir divendres com a activitat de seminari vam anar a veure el concert de Santa Cecilia en el qual m’ho vaig passar molt bé ja que les actuacions estaven molt bé escollides, un dels fets que més em va impactar va ser el moment que va baixar una noia que estudia 1r de grau i va començar a cantar la cançó de Mariah Carey, “Hero” ja que per a mi aquesta cançó va significar molt en una època de la meva vida. L’activitat que ens ha manat el nostre tutor de seminari sobre aquest concert, és fer una crònica periodística, és a dir, una descripció detallada dels “pormenores” i alternatives d’un fet.

·SITEPAL·

sitepal

View more presentations or Upload your own.

COED: 23 i 27 de novembre

DESCRIPCIÓ:

El dilluns en la sessió de comunicació oral, escrita i digital vam exposar els grups que ens hi tocava el treball del “territori”, el meu treball que em va tocar exposar tractava sobre les “Coves de Salnitre” de Collbató, unes coves ubicades a l’interior de la muntanya de Montserrat cada cova o sala han anat prenent formes que recorden a diferents monuments, objectes o animals d’on han agafat el nom els diversos indrets d’aquesta de la mateixa. Aquesta activitat l’ he fet amb el meu company Toni Ruíz Gotzens ja que els dos vivim en el mateix poble i això ens ha facilitat molt la feina. També en el meu grup hi han hagut d’altres exposicions molt interessants.

D’altra banda, ahir divendres vam seguir amb les recitacions de poemes, contes o rondalles. Aquesta setmana m’ha tocat a mi recitar el poema de Miquel Martí i Pol que s’anomena “Hivern”. També cal dir que s’ha fet l’activitat del debat i en comptes de fer un debat com hauria de ser cada divendres, s’han fet dos ja que la setmana passada un dels grups que els hi tocava per raons de temps no ho va poder fer.

Els dos debats d’aquesta setmana s’anomenen: “Debat educatiu” on un del bàndols estava a favor de l’educació tradicional i estava format per l’Anna Illa, Sandra Ferré, Mireia Toro, Blanca Vivet i Sonia Pèrez i l’altre bàndol defensava l’educació actul i estava format per l’Helena San José, Joana Freixenet, Cristina San Salvadó, Laura Cazorla i Carlota Montaner. L’altre debat anava sobre “l’autoritat a l’aula” i estava compost per un grup a favor pel fet que l’alumne ha de veure al mestre com qui només li mana els deures, aquest bàndol estava compost per: la Mònica De Haro, Sara Olmo, Mònica Gutierrez, Cristian Cubillo i Albert Guix, mentre que l’altre bàndol estava en contra i es basava en que el mestre ha de ser una persona respectable, que aprengui de l’alumne i no només d’ell i aquest estava format per: Laura Millán, Sara Garcia, Paula Antonell, Ailén Magali Marino i Maria Pérez.

REFLEXIÓ:

Si fem una reflexió de totes aquestes activitats que s’han realitzat aquesta setmana, en primer lloc, la primera activitat del “territori” a mi m’ha servit per conèixer millor algunes cultures i llocs dels pobles dels meus companys de classe i així poder saber més sobre algunes festes o tradicions que hi ha, per exemple en llocs com ara: les festes de maig de Badalona, Menorca...que són llocs que no he visitat mai i ara per curiositat potser visitaré alguns d’aquests territoris en un futur.

D’altra banda, en haver-me tocat fer la recitació del poema m’ha servit per anar traient-me poc a poc aquesta por i inseguretat que tinc alhora de posar-me davant de tota la gent i d’aquesta manera controlar els meus nervis ja que vaig veient que de mica en mica se’m van traient tots aquests temors pel fet d’haver-me d’enfrontar cada dos per tres al públic ja que de cada treball hem de fer una exposició oral i això, en un futur ens serà molt útil per l’únic fet que estarem tant acostumats a parlar davant de la gent, que aquestes pors que tenia al principi hauran marxat per complet i quan em toqui posar-me davant de nens i nenes ens serà més fàcil.

Per últim, fent una reflexió sobre els debats primerament, del debat sobre “Debat educatiu” m’ha fet adonar-me que l’educació d’abans tenia la finalitat només de transmetre coneixements i que l’objectiu només era que el nen aprengués, els horaris els feien sota la convenció del mestre, en canvi, l’educació actual volen que els alumnes siguin capaços d’aprofundir en els temes o aspectes tractats a l’aula, el mestre vol que l’alumne experimenti per ell sol i que s’expressi sense tenir la guia d’un llibre, per tant, es centra més en fomentar que siguin més autònoms.

Un dels aspectes que més cal destacar d’aquest debat és el de la durada de les classes ja que es en el que més s’han centrat, un grup recolzava que els nens haurien de tenir un horari de cada assignatura no més llarg de 45-60 minuts, en canvi, l’altra grup deia que la durada de la classe hauria de ser segons l’interès de l’alumne.

En aquest debat s’han esmentat un seguit de notícies per afirmar tot el que deien cada bàndol com ara: “Respecte al professorat per obligació, no per llei” datada el dia 25 de setembre el 2009 en el diari La Vanguardia (bàndol que defensava l’educació actual) i de la pàgina web USTEC•STEs IAC la notícia de “Mestres esgotats”, per afirmar les seves afirmacions de bàndol de l’educació tradicional.

L’altre debat sobre “L’autoritat a l’aula” m’ha cridat l’atenció el fet de que hi ha dos punts de vista diferents relacionats amb el mestre ja que un és el de un mestre cooperatiu que jo l’entenc com aquell mestre que és conscient de que es pot equivocar, que deixa a l’alumne una certa autonomia, és el mestre que afronta els problemes com a repte i que hi ha un cert respecte en la relació mestre-alumne i alumne-mestre, i l’altre és el de un mestre autoritari, aquell que sempre ha de tenir la raó en tot, que no deixa que l’alumne sigui autònom, que els problemes els veu com errors, que no deixa que el nen progressi per si sol i experimenti i que sempre ha de ser i s’ha de fer el que diu el mestre.

APROFUNDIMENT:

Avui m’agradaria aprofundir sobre el tema del fracàs escolar ja que és un tema que alhora de parlar sobre l’educació em ve sovint al cap.

Malauradament, els resultats dels informes que en l’actualitat valoren l’educació ens aporten unes estadístiques molt negatives al respecte, per tant, no són gaire optimistes ja que segons aquests ocupem un dels últims llocs del llistat de països d’Europa quant als resultats.

Crec que això ens ha de fer reflexionar per intentar millorar aquesta situació i penso que algunes solucions haurien de haver-hi, tot i que, potser no és fàcil ja que probablement influeixen factors de molts tipus: socials, econòmics, polítics, etc. Però tot i així, si d’altres països obtenen millors resultats en situacions semblants es dedueix que nosaltres també ho podem aconseguir.

Visita a un centre socioeducatiu: 18 de novembre

Com a quarta activitat en la setmana d’activitats extraordinàries ha estat la visita del Casal d’Infants del Raval.

El Raval és un barri situat en el centre històric de Barcelona.

La missió d’aquesta associació creada en l’any 1983, és aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, joves i famílies en situació o de risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper a través d’un projecte compartit.

El Casal d’Infants del Raval en el transcurs de la seva trajectòria, l’associació s’ha nat adaptant a la complexa realitat canviant. Ha deixat de prestar alguns serveis que resultaven innecessaris, per activar d’altres que donessin resposta a noves necessitats emergents i no cobertes, i als nous col•lectius de ciutadans. Fent menció d’això, cal destacar una sèrie de projectes que es fan en aquest casal ja que aquests projectes ajuden a donar resposta a les diferents necessitats i problemàtiques de la població. El Casal treballa per proporcionar una oferta integral en la qual cada usuari pugui trobar una resposta específica i personalitzada a la seva necessitat de recolzament. Els projectes educatius del Casal es poden agrupar en diferents línies d’actuació que donen resposta a unes determinades necessitats socials. Aquestes línies són:

• Suport social a Infants i famílies amb l’objectiu d’educar reforçant tots aquells aspectes que ajuden al desenvolupament personal i social dels nens, prevenint situacions d’exclusió social, realitzant una intervenció socioeducativa amb aquells que es troben en situacions de dificultat i oferint suport a les seves famílies.

• Suport al procés escolar que consisteix a donar resposta a les dificultats d’adaptació i seguiment del procés escolar dels nois i noies.

• Integració de joves en risc on es treballa per dinamitzar i potenciar els recursos que el mateix barri pot posar en funcionament per millorar el benestar dels nois/es i l’entorn comunitari. Es treballa amb joves sense xarxa social per oferir-los oportunitats i fomentar la seva iniciativa i esperit emprenedor.

• Formació i inserció social i laboral on l’objectiu d’aquest és facilitar la inserció social i laboral de nois i noies en situació de risc mitjançant un acompanyament personalitzat i es treballa amb els joves a partir de diferents itineraris de motivació, de formació i laborals que els permeten un acompanyament personalitzat en el procés d’inserció.

• Reforç de la comunitat on es centren en la tasca d’enfortir i donar un impuls al sector social en aquells territoris més vulnerables i es fa a través d’accions de sensibilització, amb plans de millora i formació adaptats a cadascuna de les entitats i amb la creació d’eines per afavorir la construcció i difusió del sector.

Per últim, cal destacar un seguit de fets d’aquest Casal ja que proporciona una atenció excel•lent a les famílies, infants i joves, defensa els drets, presents i futurs de les persones que hi treballen en la seva societat fomentant la igualtat d’oportunitats i una major justícia social; una atenció personalitzada i integral contemplant les necessitats de la persona en la seva globalitat, el benestar, la qualitat de vida i la promoció social i personal; es contempla la comunitat on viu l’individu com un focus de transformació, cooperació social i treball en xarxa; tenen un compromís de millora contínua i innovacions metodològiques; comparteixen valors, experiències i responsabilitats, i per finalitzar hi ha una gestió eficient.

Jornada de pràctiques: 17 de novembre

Com a tercera activitat d’aquesta setmana extraordinària, el meu company Carles i jo hem acompanyat una estudiant de tercer curs, en la seva jornada de pràctiques i ens ha fet una ruta per tota l’escola juntament amb la directora, ensenyant-nos totes les aules des de infantil fins a sisè de primària.

Personalment, aquesta experiència m’ha agradat moltíssim ja que he pogut estar dins d’algunes classes com ara la de música, matemàtiques i la d’anglès. Quant a les classes d’anglès una de les coses que més em va sobtar va ser que les classes eren totes en anglès, la mestra no utilitzava per res el català per comunicar-se amb els alumnes i això ho comencen a fer a partir dels quatre anys.

L’escola Duran i Bas es troba al districte de les “Les Corts” on antigament hi havia la masia de Can Gasparó que abraçava també part del Parc de les Infantes. La masia era una torre que va ser donada per a l’atenció a la infantesa. L’actual edifici és obra de Bonaventura Bassegode Nonell. Més concretament, l’escola que he visitat està ubicada al carrer Vallespir número 198.

L’horari d’aquesta escola és el següent: pels alumnes d’educació infantil comencen a les 9:00 hores fins a les 12:30 hores (matí) i per la tarda de 15:00 hores a 16:30 hores. Pel que fa als d’educació primària comencen a les 8:30 hores del matí fins a la 13:00 hores i per la tarda van de 15:00 hores a 16:30 hores.

En aquesta escola es duen a terme tres tipus de projectes: el projecte experimental de llengües estrangeres, el projecte en tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement (TAC).

Finalment, el que més m’ha cridat l’atenció ha estat el projecte de dansa i expressió corporal que esta inclòs dins de l’horari lectiu com assignatura formativa més del procés de l’educació i això es porta a terme des de fa aproximadament 10 anys. El fet de contemplar la dansa com una matèria més m’ha servit per adonar-me que no només és una activitat que es fa per hobbies sinó que pot ajudar al desenvolupament integral i harmònic dels nens i nenes ja que hi ha un cert interès en aquesta escola fomentar el treball corporal amb música, és a dir, treballar el moviment i l’expressió corporal com a mitjans d’aprenentatge i d’evolució personal.

La directora de l’escola ens va explicar que aquesta assignatura de dansa des de la implantació de la sisena hora ha estat tractada de manera independent dins de l’horari lectiu en els cursos 2n, 4t i 6è i la resta de cursos continuen treballant aquest contingut dins de l’àrea d’educació física.

En aquestes classes se’ls hi ofereix ballar danses tradicionals i internacionals com country, aeròbic llatí, passant pel hip hop o les danses urbanes, és un fet que m’hagués agradat a mi tenir-ho a l’escola on vaig estudiar la primària ja que jo des de ben petita sento una gran passió dins d’aquest àmbit de la dansa i m’hagués servit per evolucionar a nivell d’aprenentatge com a cultura i a nivell personal.

Altres aspectes que m’han cridat l’atenció de l’escola Duran i Bas es que disposa d’un servei de menjador amb cuina pròpia. Durant l’estona del menjador poden triar entre diferents tallers i cal destacar també que l’equip de cuina prepara menjar adaptat a l’edat de cada alumne, als més petits, tallat i preparat i un grup de monitors es fa càrrec de l’organització, la vigilància i cura de l’alumnat.

D’altra banda, pels alumnes que per indicació mèdica han de rebre una alimentació especial, cada dia tindran una safata amb el seu nom preparada directament pel cuiner i si es tracta d’alguna malaltia transitòria, també hi ha diferents tipus de règims.

Entre els professors i els alumnes pel que he pogut observar hi ha un cert respecte i es porten molt bé entre ells.

Cal destacar que he pogut estar dins de dues classes de música, una amb 3r i l’altre amb 6è, ha estat una experiència increïble ja que la mestra feia les classes molt dinàmiques i estava preparant el concert de Nadal on els pares puguin anar a veure els seus fills com canten i toquen la flauta. El que més m’ha agradat d’aquesta mestra és la seva disposició davant la classe ja que és molt extrovertida, fa les classes molt divertides i els alumnes prestaven molta atenció, m’ha sorprès molt l’energia que té cosa que fa que els alumnes estiguin més implicats a la classe i s’ho passin molt bé.

Al veure el caràcter de la professora i la manera de fer les classes en un moment em va passar pel cap: “Jo seré una mestra com ella!”.

Per finalitzar aquesta jornada, cal dir que he fet la meva reflexió i crec que aquesta carrera que he escollit, és la meva vocació encara que molts cops abans de realitzar aquesta pràctica estava una mica confosa per por de que finalment per diverses raons no m’agradés, però això, m’ha fet adonar-me que no hi ha satisfacció més gran que poder ajudar a un nen per dur a terme el seu aprenentatge complet.

Per concloure, vull agrair la amabilitat que ha tingut la directora, l’alumna de tercer any i el professorat amb el meu company Carles i jo.

L'Aquàrium: 16 de novembre

El dilluns, dia 16 de novembre, un cop acabades les dues conferències “Fer de mestre” i “Cibernàrium”, vaig anar amb les meves companyes Lorena, Maria i Eva a l’Aquàrium de Barcelona com a centre d’interès públic ja que disposa de serveis educatius i de projectes que utilitzen per als nens i nenes.

L’Aquàrium va ser inaugurat el 8 de setembre de 1995 i es constitueix per el conjunt de 35 aquaris, 11.000 exemplars de 450 espècies diferents, un túnel submarí de 80 metres, sis milions de litre d’aigua i un immens Oceanaris.

Un dels fets que m’ha fet escollir la visita a l‘Aquàrium ha estat fer memòria de la meva infància, va ser un dels llocs que més em va impactar i sorprendre en aquells temps perquè era la primera vegada que veia els animals marins com ara els taurons ja que sempre els veia per la televisió, per documentals i m’intrigava el fet de veure’ls com serien en realitat.

En la visita a l’Aquàrium hi vam poder veure diferents activitats educatives per a cada cicle: infantil, primària i secundària que tenen els objectius d’apropar l’alumnat al món submarí, en especial a la mar Mediterrània, sensibilitzar l’alumnat pel que fa a la prevenció del medi marí i també es proposa ser un suport per al professorat oferint l’Aquàrium com a recurs de treball complet, divertit i interessant.

També cal destacar que totes aquestes activitats poden ser adaptades a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Pels alumnes d’educació infantil s’intenta treballar amb els peixos, colors, formes, sensacions, sons, emocions i es poden fer menció d’una sèrie d’activitats pedagògiques com ara:

• Visita lliure.
• Visita guiada.

• Aqua.

• TIC.

• Viatge al país de Marmarà.

Quant a l’educació primària ofereix les mateixes activitats i els mateixos propòsits encara que en aquest àmbit s’afegeix una altra activitat que són les “Aules de tallers” que tenen l’objectiu de donar a conèixer amb més profunditat certs aspectes de la biologia marina amb tres aules equipades amb suport multimèdia i material per a la realització d’experiències i la manipulació d’animals.

En educació secundària, la visita a l’Aquàrium té la finalitat de fer una immersió a les profunditats marines i així gaudir d’una manera diferent i descobrir el món de la vida en el mar. En aquest àmbit segueixen havent les visites lliures, les visites guiades i les aules de tallers però hi ha dues activitats diferents que són: la visita a la zona tècnica que té com a objectius conèixer la importància dels processos de filtració de l’aigua per tal d’assegurar una bona qualitat ambiental als organismes que hi viuen, observar la zona de filtració de l’aigua i la sala de quarantena on es té cura dels animals de l’Aquàrium i fer prendre consciència de les tasques de manteniment i alimentació que es realitzen per assegurar el benestar dels animals marins que hi viuen. La segona activitat és que l’Aquàrium ofereix un curs per tot l’alumnat de batxillerat interessat a fer el treball de recerca relacionat amb la temàtica marina, en especial la Mediterrània. Aquest curs que té una durada de tres mesos consta de: tres sessions d’assessorament amb un biòleg o una biòloga del Departament d’Ensenyament, dues sessions de consulta del material bibliogràfic, revistes, vídeos, etc... i sis visites a l’Aquàrium per poder recollir dades d’observació.

A més, en la nostra visita a l’Aquàrium ens han fet menció que l’any 2010, és l’any Internacional de la Biodiversitat amb el qual volen conscienciar als nens i nenes des de ben petits que facin visita a aquesta entitat per la importància que té la conservació del medi marí i coneixe’l més a fons.

Un cop feta aquesta visita a l’Aquàrium un dels fets que m’ha cridat més l’atenció és el fet de poder augmentar la curiositat dels alumnes més petits incitant-los a pintar un dels animals del fons marí que més els hi agrada i que els hi agradaria veure i així, enriquir l’aprenentatge del nen.

Un altra dels aspectes interessants i importants és que els dimecres laborables del curs escolar és el “Dia del professorat” a l’Aquàrium on durant aquest dia i amb reserva prèvia, el professorat té l’entrada lliure i se’ls hi ensenyaran les instal•lacions mentre se’ls hi expliquen in situ les propostes pedagògiques.

Per finalitzar, una de les coses que més curiositat i que veig que és molt positiu és que a totes les peixeres hi ha el nom i la foto de cada peix o animal marí que es troba allà i això facilita la comprensió i l’aprenentatge d’altres animals que potser mai els hauríem sentit mencionar i així, podem fomentar els nostres propis coneixements amb informació que desconeixíem sobre animals marins.

Per concloure, m’agradaria que les escoles visitessin més sovint aquestes instal•lacions ja que pot resultar molt beneficiós per als alumnes ja que si a l’aula treballen el tema del fons marí crec que és la millor manera de poder resoldre dubtes que els hi hagin quedat pendents i a més, fent-ho d’una manera més agradable, motivadora i divertida mitjançant les diferents activitats que proposa l’Aquàrium de Barcelona.

Conferència "La web 2.0 i l'educació al Cibernàrium": 16 de novembre

En primer lloc, faré una petita introducció del què és el Cibernàrium, després explicaré l’objectiu que es proposa, el model formatiu i sobre els dos programes d’activitats que tracta.

El Cibernàrium és un centre d’alfabetització i capacitat digital en el qual es dur a terme la formació i la divulgació de les noves tecnologies com ara Internet.

D’altra banda, l’objectiu d’aquest és posar a l’abast a totes les persones l’accés a les noves tecnologies i com utilitzar-les. També cal destacar que el seu model formatiu són unes càpsules o tallers de curta durada (1-4 hores). Quant els dos programes d’activitats cal dir que un és el que s’anomena “inicia’t en Internet” que s’ensenya a saber utilitzar l’ordinador practicar l’ús dels navegadors i l’altre programa és el de “ creix amb Internet” i d’aquest cal dir que va dirigit a persones que dominen una mica més les eines de les noves tecnologies.

En segon lloc, cal mencionar que els nens són els elements importants i imprescindibles en l’educació i per tant, un fet important és la transcendència de l’educació en els àmbits dels mitjans de comunicació, Internet...

També ha estat un aspecte important el test que ens han realitzat sobre la web 2.0 i que constava de 94 preguntes en les quals havies de contestar si o no (sí en el cas que et sonessin els programes que esmentaven), això m’ha fet adonar que no t’has de posar límits alhora de conèixer coses noves ja que l’ús de les noves tecnologies és molt extens ja que hi ha molts programes. M’agradaria fer menció d’alguns que m’han cridat l’atenció:

Tot i així, per mitjà d’un PowerPoint ens han fet com una mena de cronologia de les escoles que anava de l’escola filosòfica a l’escola “reservada” i l’avanç, aquest ha estat degut a un procés tecnològic ja que han hagut uns canvis històrics com ara a nivell cultural, social i psicològic.

També cal destacar una sèrie de característiques que té la web 2.0: és una web que confia en els usuaris, potencia les experiències dels usuaris rics, permet jugar, és una web on el comportament del usuari no esta predeterminada, el software millora a través del seu ús, barreja alguns drets reservats i està en beta eterna. Com bé s’ha dit: “Es la web de la gente”.
D’altra banda, la web 2.0 ens obliga aprendre a: veure, escoltar, llegir, escriure de diferents maneres, gestionar grans quantitats de continguts i sobretot, innovar ja que hem de ser capaços de descobrir coses noves.

Per concloure segons la meva opinió o des de el meu punt de vista hauríem de tenir presents certes coses quan els toqui entrar a una escola, com ara: les escoles ja no estaran aïllades sinó que estaran en reds; es treballaran projectes conjunts; no es podrà aprendre tot perquè hi haurà molta informació i nosaltres com a mestres haurem d’aprendre a seleccionar-la i per últim, s’utilitzarà un llenguatge audiovisual i s’intentarà trencar el mur d’aula-classe.

Conferència "Fer de mestre": 16 de novembre

Per començar, cal dir que l’Eulàlia Bosch és professora de filosofia i que alguns dels llibres que ha escrit són els següents: Plaer de mirar, educació i vida quotidiana i un lloc anomenat escola.També s’han de destacar tres aspectes que la defineixen: el seu constant diàleg tant en àmbits familiars, societat...; el seu constant interès sobre l’ EDUCACIÓ i per últim, la proximitat que ella manté amb la filosofia, de nens i adults ja que sempre li agrada estar en contacte amb aquests vincles com bé s’ha dit en la conferència.

Tot i això, com bé ha dit l’Eulàlia Bosch el nom d’aquesta conferència “Fer de mestre” dóna la sensació de ser un títol d’una sèrie de conferències però a ella se li va ocórrer aquest pel simple fet que la gent al veure aquest títol digués que significava per a la gent ser mestre.

Un cop introduït tot una mica, cal dir que l’objectiu d’aquesta conferència ha estat l’explicació de fer de mestre en una ciutat, en aquest cas Barcelona i que quan parlem de fer de mestre hauríem de pensar que no treballem amb nens sinó amb nens que creixen.

Una altra puntualització important de la xerrada que m’ha cridat l’atenció ha estat quan l’Eulàlia ha dit: ” Quan parlem de nens estrangers són nens que acaben d’aterrar aquí i es podria dir que acaben de néixer ja que per a ells és un començar de nou”. Aquesta frase m’ha fet recordar el llibre “Va de mestres” ja que una de les meves idees destacades anava sobre aquest tema, però cal destacar que a les escoles, l’estrangeria no està en els nens que vénen de Marroc o de qualsevol altre lloc de fora sinó que esta en tots els nens que tenim davant, ja que, són infants que estan creixent i per tant, són nens que de mica en mica van assimilant i aprenent coses noves.

Encara que vist d’una altra manera, com bé ha dit aquesta professora de filosofia: “Tots fem de mestres de tots, no només es fa de mestre com a professió” ja que l’aprendre a moure’t per una ciutat ho aprens per la gent que ens l’ensenya i per tant, la complexitat de la ciutat és la manera més simple de fer que un nen creixi.

D’altra banda, al ser aquest any, l’any Cerdà ens ha mostrat la web, i aquí deixo l’enllaç. En aquesta pàgina hi ha una sèrie de mapes on les escoles surten representades per un quadrat blau i ha estat una novetat ja que anteriorment, aquests mapes només estaven plens d’edificis i no hi havia cap nom d’escola, es fan diferents projectes.

Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat la metàfora que li ha posat a la relació entre l’escola i ciutat: les vaques pel simple fet de sortir a buscar l’aliment i després tornar cap a casa amb els familiars i compartir aquest aliment referent a nosaltres, és a dir, en relació amb l’escola, els aliments del nostre coneixement estan fora i s’ha de sortir a buscar i per tant, conèixer els recursos que té la ciutat i tornar a l’escola per resoldre dubtes o preguntar, totes les curiositats que es troben els nens ja que els nens són curiosos per necessitat i els mestres hem de treballar sobre aquesta curiositat i no se’ls hi pot negar, amb la finalitat de que els nens es facin forts davant dels problemes i no intentar estalviar-los.

Per concloure i fent una reflexió amb l’últim que he esmentat al exposar-se les arts els mestres pot acabar sucumbint dels nostres encants i no només les arts ens serveixen per fer de mestres sinó a ser mestres, per tant, “fer de mestre és fer d’acomodador dels nens” frase dita literalment de l’Eulàlia Bosch en aquesta conferència.

·COED: 13 de novembre·

DESCRIPCIÓ:

En la sessió de comunicació oral, escrita i digital d’aquesta setmana hem començat un altre cop amb la recitació de poemes, rondalles o contes i com a la sessió anterior ha hagut gent que ha sabut controlar millor els nervis que d’altres. Uns dels aspectes que es tenen més en compte alhora de realitzar aquesta activitat són l’entonació, la postura corporal, la veu ja que quan estàs molt nerviosa acostuma a tremolar, la mirada si es dirigeix a tot al públic o no, l’expressió oral i els gestos.

Tot seguit, s’haurien d’haver fet dos debats per a aquesta sessió però no ha donat temps i només s’ha pogut dur a terme el de un sol grup. El debat que han creat ha estat sobre les escoles privades i com és d’esperar en aquest debat ha hagut un bàndol que estava a favor i un altre que estava en contra on s’esmentava que les escoles privades tenen més recursos que les escoles públiques i també cal destacar que a nivell de notes solen ser més altes en les privades ja que els alumnes són més selectes a nivell econòmic i social.

REFLEXIÓ:

Primerament, crec que l’activitat de la recitació ens serveix com a referent per desenvolupar-nos com a mestres i així anar-nos acostumant a parlar davant d’un públic encara que es passin molts nervis.

Seguidament, la meva reflexió sobre el tema de debat de les escoles privades i públiques fa referència al fet de pensar que tothom hauria de tenir accés a triar qualsevol tipus d’escola per tant, penso que totes haurien d’estar subvencionades per a l’accés de qualsevol i que fos gratuït independentment de la situació econòmica de cada un.

APROFUNDIMENT:

Si aprofundim cal dir que no només hi ha l’escola privada i l’escola pública sinó també hi ha les escoles concertades que són les que reben subvencions per part de la Generalitat i en canvi, les escoles privades són els pares els que han de pagar tot tipus de despesa ja que no reben cap subvenció, és una escola limitada a un tipus d’alumnat més selecte econòmica i socialment que es pugui permetre assolir les despeses econòmiques que implica el fet d’estudiar en aquestes escoles.

També cal destacar que les escoles públiques es podrien definir com una escola democràtica, participativa, pluralista, integradora, respectuosa amb la diversitat cultural, equitativa i laica (conforme el caràcter aconfessional del estat) i les escoles privades tenen una línea d’escola concreta i limitada segons la ideologia dels seus propietaris.

·Seminari: 13 de novembre·

Ahir a la sessió de seminari, com cada divendres vam realitzar l’activitat de l’actualitat educativa però aquesta vegada l’han feta el meu company de seminari Marc i la meva companya Sara. Aquesta setmana la notícia en la qual s’ha aprofundit després d’haver mencionat unes quantes per posar-nos al dia d’aquesta setmana, ha estat la següent: “A clase hasta los 18, quieras o no” extreta del diari “El País”.

Un cop finalitzada l’explicació d’aquesta notícia, com sempre s’ha creat un debat on hi ha hagut opinions a favor i d’altres en contra, jo m’he decantat per opinar en contra, donat que si ja es un greu problema el fet d’allargar els estudis obligatoris en l’ensenyament actual fins als setze anys, si es fes fins els divuit encara s’agreujaria més el problema ja que hi ha una sèrie d’alumnes que no estan motivats vers l’estudi i en canvi, se’ls hauria de donar una opció més motivadora per a ells, com serien uns estudis combinats amb un percentatge més gran de pràctiques en oficis que els hi agradessin, com els antics estudis de formació professional, els que haurien d’iniciar des de edats ben joves, potser a partir dels catorze anys i s’eliminaria d’aquesta manera el fracàs escolar de molts dels alumnes.

Després per acabar aquesta sessió, hem continuat visionant blocs i avaluant-los ja que crec que des de la sessió anterior, els blocs han anat millorant bastant i el de presentar-los a classe, crec que és interessant perquè s’aporten una sèrie d’idees positives per anar modificant els blocs i al mateix temps, millorar-los.

D’altra banda, trobo que l’avaluació que fem nosaltres sobre els blocs és un fet important però la realment important és la que fa el nostre tutor amb les seves puntualitzacions que són molt orientatives ja que al cap i a la fi serà ell qui ens acabarà avaluant, per tant, penso que escoltar les seves valoracions de tots els blocs ens fa adonar-nos què ens falta o ens sobra per millorar la presentació del mateix.

Per últim dir que la setmana que ve comencem les “Activitats extraordinàries” i per tant, aquesta serà la última intervenció fins la propera setmana encara que intentaré fer entrades cada dia de tot allò que realitzem respecte de les activitats més interessants.

· Seminari: 11 de novembre ·

En aquesta sessió de seminari hem acabat de concretar les escoles en les quals la setmana que ve assistirem, ja que, és una setmana plena d’activitats extraordinàries.

En haver acabat això, hem començat a realitzar una altra activitat referent a l’observació d’alguns blocs,que consisteix a ajudar-nos a millorar la nostra presentació del bloc, també hem hagut de fer una avaluació, és a dir, hem donat la nostra opinió tan negativa com positiva, dels blocs dels altres companys i aquesta activitat ha consistit en que un alumne mostrava el seu bloc, l’explicava i un altre company l’avaluava.

Per concloure aquesta sessió, el fet de no haver-nos donat temps de mostrar tots els blocs dels membres del seminari, s’ha decidit que a la propera sessió, és a dir, divendres, es continuï amb aquesta activitat.

Sessió 9: GITIC

·Seminari: 6 de novembre·

En aquesta sessió de seminari hem tornat a realitzar l'activitat de l'actualitat educativa ja que està tenint bastant d'èxit perquè és una manera d'informar-nos sobre alguns aspectes de l'educació que en un futur ens pot afavorir. Aquesta setmana el seminari l'han iniciat les meves companyes Mar i la Núria on han pogut extreure moltes notícies s'aquesta setmana de varis diaris com: El Periódico, El País, La Vanguardia, entre altres.

En segon lloc, la notícia que han destacat o que més han ressaltat ha estat la següent: " Los maestros usarán una red tipo facebook con los alumnos" del diari "El País" i un cop acabada l'explicació s'ha creat un debat on la meva opinió no és compartida al cent per cent amb l'article donar que, penso que els alumnes de primària haurien de tenir més contacte amb els llibres i quaderns, i potser no cal que l'aprenentatge sigui tant informatitzat, per tant, aquests diners s'haurien de dedicar més a subvencionar els llibres en comptes dels ordinadors ja que moltes famílies tenen problemes per la seva adquisició.

Un cop acabat això, el nostre tutor de seminari ens ha explicat les activitats que hem de realitzar durant la setmana:

Activitats extraordinàries del 16 al 20 de Novembre:

1. Conferència "Fer de mestres"
2. Conferència " La web 2.0 i l'educació al Cibernàrum"
3. Jornada de pràctiques acompanyant un estudiant de 3r curs en el seu centre escolar.
4. Visita a un centre socioeducatiu.
5. Visita a un centre educatiu escolar.
6. Visita a l'espai educatiu d'una entitat o exposició d'interés públic.

Després de realitzar aquestes sis activitats s'haura de fer un treball per a cada una, crec que aquestes activitats seran molt interessants i podrem aprendre més sobre la nostra professió del futur.

Per finalitzar la sessió de seminari el nostre tutor ens va dir que portéssim una fotografia relacionada amb l'educació i un títol que fes referència a la fotografia i mitjançant això hem creat un joc on havíem d'anar creant grups amb totes les fotografies i per últim, hem realitzat una mena de votacions amb la imatge que ens agradava més, també el títol, el guanyador ha estat l'Oscar amb una fotografia, on es veien unes àvies davant dels ordinadors, aquesta fotografia l'ha titulat: "mai és tard per aprendre".

·COED: 2 i 6 de Novembre·

DESCRIPCIÓ:

El dilluns, a la classe de Comunicació oral, escrita i digital el grup A (el meu grup) vam haver d'exposar davant de la meitat de la classe tot el procés que havíem seguit per dur a terme la nostre descripció, que en el meu cas, la descripció que he realitzat sobre "qui ets tu?" ha estat sobre la meva amiga Lorena i com bé vaig dir alhora de fer-la em vaig basar en els meus sentiments així com en la observació directa del dia a dia i una de les raons que vaig escollir per fer aquesta activitat sobre ella perquè va ser la primera noia quevaig conèixer quan vaig entrar aquesta facultat just el dia que acabava de fer la matrícula per entrar-hi ja que des de aquell moment no vam perdre el contacte.

Un cop feta la introducció de les raons per les quals vaig escollir-la, faré menció de com vam dur a terme aquesta activitat. Primer de tot, els companys de la classe i jo vam enganxar amb ajuda del "blue-tac" les fotografies que havíem portat sobre el company/a de qui havíem fet la descripció que en el meu cas, vaig destacar els seus ulls blaus.

Per últim, gràcies a l'Albert Guix i al Cristian Cubillo vam poder cronometrar el temps ja que l'exposició havia de durar dos minuts clavats.

D'altra banda, el divendres vam realitzar una altra activitat, es tractava de recitar un poema o rondalla a quinze dels meus companys. En la última mitja hora de classe, només ens va donar temps de mirar un blog, que va ser el de l'Angel Caloca.

REFLEXIÓ:

Si fem una reflexió sobre l'activitat "qui ets tu?" crec que ens ha servit per coneixens una mica millor, ja que, ens ha servit d'ajuda per conèixer aquells/es companys/es que encara no havíem tingut la oportunitat d'establir un cert apropament a l'hora d'obtenir una conversa per arribar a assolir un vincle de companyarisme.

Per a mi ha estat una activitat que m'ha agradat molt i diria que en general també ja que ha estat molt entretinguda perquè ens ha permès conèixer aspectes personals i aficions dels altres companys i a més, ha estat una classe més dinàmica de la qual hem pogut gaudir i treure'n molt de profit.

L'activitat sobre la recitació d'un poema o rondalla és una activitat interessant perquè poses en pràctica la memòria a l'hora d'aprendre't el poema i la rondalla i també és una manera de començar a perdre aquelles pors que a vegades tens per enfrontar-te davant d'un públic ja que en aquesta activitat s'han de començar a dominar una sèrie d'habilitats com l'entonació, la gesticulació, la mirada, la postura, l'expressió oral i el control dels nervis.

APROFUNDIMENT:

Per aprofundir més en aquestes activitats m'agradaria destacar alguns dels aspectes fonamentals que hem de saber dominar davant d'un públic, ja que, les dues activitats que hem realitzat aquesta setmana han tingut molt a veure perquè amb les dues ens hem hagut d'exposar:

1. Improvisació i naturalitat: un discurs no ha de ser llegit perquè l'orador no té consideració les reaccions del públic, per tant, per anar bé s'h d'improvisar i adaptar el discurs al públic i també cal ser natural.


2. El guió i la memòria: l'orador que vulgui improvisar bé, ha de cumplir dues condicions: dominar el tema i memoritzar el que es dirà (la carcassa del discurs, l'estructura, les idees principals i l'ordre en què es volen exposar).


3. El "Feedback": la mirada: l'instrument bàsic per dos motius perquè mirar és obtenir informació i mirar és dominar.


4. La importància de la veu: la intensitat o volum, la velocitat ja que s'ha de saber regular a mesura que es parla, vocalització i articulació.


5. L'entonació: manera de pronunciar les frases on el principal error de l'orador és la monotonia del to ja que utilitza les frases enunciatives en canvi, si utilitzem frases exclamatives i interrogatives s'obtindrà una entonació més variada i interessant. Important: subratllar amb la veu les paraules claus.


6. La respiració: dues claus per respirar millor: les pauses i la respiració diafragmàtica.


7. L'expressió oral: té tres característiques, la claretat que es tracta de construir frases curtes i utilitzar un ordre gramatical lògic; la presició ja que és important anar directament als fets i per últim, la brevetat on l'orador s'ha d'explicar-se sintèticament.


8. El llenguatge corporal que engloba l'actitud, la posició corporal i la gesticulació.

·Vídeo GITIC·

·Explicació dels tòpics·

Tòpic 1: "Una imatge val més que mil paraules"

Evidentment no deixa de ser una frase que té part de raó en quant és cert que amb una imatge podem rebre molta informació si aquesta ens transmet un missatge però és ben cert que un discurs ben estructurat en forma i contingut i amb mil paraules, ens pot arribar a donar fins i tot més informació que una imatge, ara bé, a la dita del tòpic no li falta raó perquè veritablement a vegades amb una imatge no necessiten més per estar ben informats.

Tòpic 2: "Davant de la televisió, el receptor és passiu"

Això no és del tot cert ja que dependrà de l'espectador doncs la televisió també ens incita a ser crítics amb la informació que ens transmet , malgrat que, aquelles persones amb poca maduresa o preparació, poden arribar a empassar-s'ho tot sense qüestionar-ho.

Tòpic 3: " La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència"

Desgraciadament, si els espectadors són infants, pot tenir una repercusió molt negativa en un percentatge important i transmetre'ls hàbits o aprenentatges violents si no saben distingir del que està bé del que no s'ha de fer però concretament penso que pot afectar als espectadors molt joves.

Tòpic 4: " La televisió és un mitjà generador de "modes" "

Aquest tòpic trobo que és força encertat perquè els espectadors a força de veure de manera insistent qualsevol tipus de producte, l'acaba consumint perquè el considera habitual a causa de supervisar-lo insistintament, per tant, si no és molt madur i crític, la majoria de gent, acaben fent-se conumidors o portadors d'allò que ens mostra la pantalla.

Tòpic 5: " La televisió és una finestra oberta a la realitat"

Amb aquest tòpic estic d'acord només amb una part. Sovint la realitat que ens mostra la televisió és irreal. Amb molta freqüència veiem sèries i pel·lícules on tot és confort, benestar, una vida de luxes i plaers que en conviden a desitjar-la i això fa que sovint la gent vulgui viure per sobre de les seves possibilitats que a vegades implica tenir moltes frustracions perquè allò que mostra la televisió no és a l'abast de tothom.

Sí que considero que la televisió sigui una finestra oberta a la realitat quan ens mostra notícies a diari que ens informen del dia a dia.

Tòpic 6: " Els mitjans de masses insensibilitzen les consciències"

Aquest tòpic té de cert que veritablement quan dia a dia continuament sentint notñicies terribles una vegada i un altre, arriba un punt en que ens familiaritzem amb elles i ja no ens produeix l'impacte que ens produiria sentir aquests fets de tant en tant. Crec que sí és ben cert que això pot passar però a tot i així, les notícies fortes sempre desperten l'atenció de qui les escolta.

·Seminari 30 d'Octubre·

Divendres, en la sessió de seminari vam tornar a treballar sobre l'actualitat educativa però aquest cop ha estat exposada per l'Anna i la Norma, ens van explicar algunes de les notícies més rellevants que havien sortit durant la setmana però es van centrar en una notícia que deia així: "La Generalitat mantendrá el nombre a las vacaciones de Navidad y Semana Santa" del diari "El País" que tracta de que el conseller de Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, ha assegurat que no canviarà la denominació de les vacances de Nadal i de Semana Santa per les vacances d'Hivern i de Primavera com així ho ha proposat el Consell Escolar de Catalunya (CEC) en els seu últim informe sobre el calendari ja que la societat no ha de renegar de la seva tradició i història.

Després de l'explicació d'aquest seguit de notícies es va obrir un debat prou interessant sobre el tema en qüestió on alguns dels meus companys estaven a favor o d'altres en contra.

I per finalitzar, el temps restant hem estat visitant una quants blocs que els hi ha servit de molta ajuda a molts ja que no havien etquietat les intervencions i ara gràcies a aquesta hora dedicada a supervisar blocs, ja ho sabem fer. D'altra banda, hi havia alguns que sí que actulitzaven cada setmana o que tenien més intervencions que d'altres i el professor de seminari ens ha comentat que aquells que no estan al dia, haurien de començar a posar-s'hi perquè estem ja a meitat de semestre.

·COED 30 d'Octubre·

Per començar, abans d'ahir a la classe de Comunicació oral, escrita i digital vam entregar elsresums del llibre " Com parlar bé en públic" de la Joana Rubio i Francesc Piugpelat.

D'aquest llibre he pogut extreure molts recursos per poder controlar els nervis alhora de fer una exposició, així com la manera de preparar-me-la i d'entonar, a partir d'ara procuraré posar-ho en pràctica quan em toqui expressar el meu propi discurs davant d¡un públic. També s'ha de dir que a causa de l'extensió dels capítols, es feina una mica pesat llegir-ho perquè molts cops pensaves que no s'acabava mai.

D'altra banda, com a la sessió passada no vam poder acabar de resoldre alguns dubtes sobre la diferència entre una rondalla i un conte en aquesta sessió la professora ens ha comentat que vénen a ser gairebé sinònims ja que només es diferencien per la seva extensió ja que el conte acostuma a ser més curt i la rondalla s'ha anat transmeten de generacions en generacions per tradició oral.

A continuació, un cop acabat això vam consolidar defenitivament els grups dels debats i del treball sobre "el territori" per poder posar un ordre per fer els debats i també per recitar un poema. Seguidament, la professora ens va repartir un article d'Albert Om del diari "Avui" titulat "Coses meves" amb el qual vam fer una lectura en veu alta on es podria resumir que explicava dues llegendes urbanes amb to irònic.

Un cop acabada aquesta activitat, ens va repartir una lectua titulada "Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con tectos comentados y ejercicios" de l'editorial Barcanova Temas universitarios de Jesús Tusón que tracta sobre que el llenguatge és quelcom més que un mitjà de comunicació, dels elements per una definició de llenguatge, sobre la definició general de llenguatge, les llengües del món i finalment, tracta sobre els perjudicis lingüístics. D'aquest text, hem hagut d'extreure les idees principals de cada apartat.

Per finalitzar, ens va repartir un altre document abans de marxar de classe anomenat "La lectura i la vida" de Emili Teixidor el qual encara no m'ha donat temps de fer una lectura sencera però un cop la hagi acabat la lectura, faré una altre intervenció en el blog sobre ella.

Si fem una reflexió sobre la lectura "Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios" el que he pogut extreure és que el llenguatge és una eina indispensable per poder-nos expressar i comunicar ja que és el factor bàsic que ens constitueix com a ésser humans perquè fa possible el discurs abstracte. Una altra reflexió que he extret és que el llenguatge també juga el principal paper en la constitució del pensament, per tant, "el lenguaje nos permite la expressión libre e interior y es la causa del diálogo que mantenemos con nosotros mismos": frase extreta de la pàgina 50 d'aquest document que engloba bàsicament el que és el llenguatge.

Per aprofundir, cal dir que la professora un cop llegit l'article de l'Albert Om titulat com "Coses meves" ha fet menció d'uns quants tipus de lectures com ara: la lectura en silenci i la lectura oral, és a dir:

• La lectura en silenci és aquella amb la qual es capta mentalment el missatge escrit sense pronunciar paraules on el lector pot captar les idees principals.
• La lectura oral és aquella que es produeix quan llegim amb veu alta.

Però a més d'aquestes dues lectures, també hi podem destacar unes quantes més com ara:

• La lectura mecànica que és dedica a identificar paraules prescindint dels significat d'elles mateixes i pràcticament no hi ha comprensió.
• La lectura literal és amb la que fas una comprensió superficial del contingut.
• La lectura reflexiva és amb la que pots obtenir el màxim nivell de comprensió ja que es torna reiterativament sobre els contingut tractant d'interpretar-los. Podríem dir que aquesta lectura és la més lenta de totes.
• La lectura ràpida que segueix la tècnica del "salteo" que consisteix en llegir a salts fixant-se amb él més rellevant, és a dir, és una lectura selectiva.

· Revista in-fàn-ci-a·

Primerament, aquesta intervenció va sobre la revista educativa que jo he escollit a la classe de seminari anomenada "in-fàn-ci-a" ja que m'ha semblat una revista molt creativa i interessant pels aspectes que comenta. Per tant, ara faré una fitxa amb la qual podeu conèixer millor el contingut d'aquesta i si us interessa fer-ne ús.

• El títol de la revista és: in-fàn-ci-a.

• El subtítol és: educar de O a 6 anys.

• La seva periodicitat és: bimesual, és a dir, surt cada dos mesos.

• Aquesta revista es va començar a publicar a partir del 1981 aproximadament.

• El preu és de 7'90 euros.

• Els col·laboradors són els següents: el Ministerio de Educación Subdirección General de Formación del Professorado, Generalitat de Catalunya ( Departament d'Educació), Diputació de Barcelona (xarxa de municipis), Octaedro i la fundació artur de martorell.

• Publicitat: darrera de la revista "in-fàn-ci-a" dos campanyes publicitaries: l'Abacus i l'altre, és la Graó.

• La editora és: Rosa Sensat que va estudiar magisteri a barcelona i a la "Escuela de Magisterio" de Madrid i la seva inquietud per aprendre la va portar a estudiar posteriorment a l'Institut Rousseau de Ginebra i a conèixer de prop les noves propostes pedagògiques en diverses escoles europees.

• Les seccions d'aquesta revista són:

1. "Sabies que..." explica la biografia de la Elinor Goldshmied, mestra i diplomada en Psiquiatria social.


2. "Plana oberta" que tracta d'obrir les portes a les sales dels infants de 2 a 3 anys per tal que aquests puguin escollir entre les diferents propostes que hi haurà en cada una, així com les relacions possibles amb els diferents infants i amb els diversos adults del grup.


3. "Educar 0 a 6 anys" que ens fa menció de les competències bàsiques en l'educació infantil.


4. "Escola 0-3" va sobre els estocs de novetats exposats en la secció infantil d'algunes llibreries ja que les novetats ens poden produir desorientació i també que els llibres són una necessitat per al infant petit perquè és un objecte amb el qual el nen pot jugar i comunicar-se.


5. "Bones pensades" va sobre les diferents pedres que ens podem trobar en un jardí i que els nens a causa de la seva creativitat i de la seva descoberta imaginen formes segons les pedres com per exemple, una pedra que s'assembli aun triangle, al cap d'un cocodril, un núvol...


6. "Escola de 3-6" que tracta sobre que mitjançant la dansa es vol donar suport a la capacitat dels infants d'emocionar-se , relacionar-se i de prendre conciència del seu cos en l'spai i en la relaió amb els altres.


7. "Entrevista" a James Heckman, economista i estadístic nascut a Chicago al 1944.


8. "Infant i salut" que tracta sobre la importància que té l'entorn i la salut per l'infant.
   
9. "El conte", en aquest apartat de l'Elisabet Abeyà explica un conte que tracta sobre un núvol que era tan petit i tan suau que no sabia ploure però sí que sabia fer somiar.


10. "Llibres a mans dels infants" que ens fa menció d'alguns llibres pels infants creat per Christian Voltz, autor i il·lustrador d'àlbums per infants. Per trobar més informació pode visitar aquesta adreça web: www.christanvolts.com


11. "Informació".


12. "Biblioteca".

• Aquesta revista té 48 pàgines en total.


• Aquesta es dirigeix als mestres.


• La distribució és: Associació de Mestres Rosa Sensat.


• Totes les imatges són en blanc i negre.

Per obtenir més informació sobre aquesta revista us deixo el següent link aquí perquè pogueu consultar-hi.